cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Balears és on els inmigrants ho tenen més difícil per accedir a la Sanitat

Segons un estudi de Metges del Món, el fet que a les Illes sigui necessari inscriure's en el padró dificulta l'accés de molts sense papers a la tarjeta sanitària

Balears és la comunitat autònoma on els immigrants irregulars tenen més dificultats per accedir a la targeta sanitària, ja que per disposar d'ella s'han d'inscriure en el padró, un tràmit que pot convertir-se en impossible per les reticències de molts propietaris a facilitar el contracte de lloguer a aquests individus perquè pugui empadronar-se i així accedir de forma normalitzada a la targeta sanitària.

Aquesta és una de les conclusions que reflecteix l'informe realitzat per 'Metges del Món', que assenyala que Espanya és un dels països europeus on major percentatge de població immigrant sense permís de residència disposa de cobertura sanitària, un 40 per cent, duplicant la mitjana europea que està situada en el 18%.

Tanmateix, l'estudi destaca que la gestió de les targetes sanitàries per als immigrants irregulars varia molt d'una Comunitat Autònoma a una altra. Aquest és el cas de les Balears, on, segons denuncia l'ONG, no s'està atenent com desplaçats als estrangers amb targeta sanitària d'una altra Comunitat Autònoma, i les dificultats per accedir al certificat del seu país d'origen provoquen una trava més per tenir la targeta.

A més, en els serveis d'urgències de les Illes si es manca de targeta sanitària o assegurança privada, els pacients reben un document en el qual se'ls diu que si en 48 hores no presenten algun dels documents requerits, totes les despeses correran al seu càrrec i inclou fins i tot un número de compte per abonar la factura, cosa que, segons Metges del Món, és un efecte dissuasiu per a les persones immigrants a l'hora d'usar els serveis d'urgència. 

Un altre lloc on hi ha dificultats per accedir de forma normalitzada al sistema sanitari és Toledo, on Metges del Món ha detectat que les persones sense llar i sense possibilitat d'empadronar-se, no accedeixen a la targeta sanitària.

Al contrari, almenys quatre de les 17 Comunitats Autònomes -Andalusia, Extremadura, Múrcia i País Valencià- han adoptat un sistema més favorable, que consisteix a donar la targeta sanitària a tots els irregulars sense cap tipus de condició administrativa.

DISCRIMINACIÓ ALS SENSE PAPERS

L'informe, que es presenta avui a Brussel·les, analitza les deu legislacions nacionals i inclou més de 1.200 entrevistes a través de les quals constata que, tant en l'àmbit legal com a la pràctica, el dret a la salut "no està plenament garantit a Europa" i que la majoria de les lleis nacionals "discrimina obertament" als 'sense papers'.

A més, les dades fan caure també el mite de l'anomenada 'immigració sanitària' perquè, segons els autors de l'anàlisi, aquestes persones no vénen a Europa per rebre tractaments mèdics ni per "aprofitar-se dels sistemes europeus de cobertura" sòcio-sanitària.

"Només el 6% de les persones van citar raons de salut quan se'ls va preguntar pels motius que els havien portat a abandonar el seu país i, de fet, la migració per raons de salut no està relacionada amb les condicions més favorables d'accés a la salut per a les persones sense permís de residència", diu el text.

Davant aquest escenari, Metges del Món critica que les institucions de l'UE continuïn "guardant silenci" sobre la salut d'aquests ciutadans de "segona categoria". "Aquesta assignatura pendent no competeix només als drets sinó també a l'efectivitat de les polítiques de salut pública ja que exclou part de la població resident", adverteix.

Així, en un context de vigilància com l'actual, marcat per l'aparició de la grip A, l'informe considera quant menys "arriscat", des del punt de vista sanitari, apartar un percentatge de la població de les mesures de prevenció i de tractament del virus AH1N1 o d'altres malalties que puguin sorgir.

Quant a l'anàlisi per països, l'informe revela que en alguns com Suècia les persones sense permís de residència no tenen dret a cap cobertura sanitària gratuïta, ni tan sols en cas d'emergència o part.

En altres, com Alemanya, els drets, ja de per si limitats legalment, estan anul·lats gairebé per complet per l'obligació de denunciar als irregulars que tenen totes les institucions públiques. El Regne Unit ofereix algun tipus de cobertura, però deixa al marge serveis sanitaris essencials, com el tractament pre i postnatal.

En el cas d'Espanya, els sol·licitants d'asil i els que manquen de permís de residència tenen dret a l'atenció sanitària en les mateixes condicions que els nacionals, encara que els 'sense papers' tenen més dificultats en complir amb els requisits administratius.

Un altre dels aspectes positius que l'informe fa ressaltar és que Espanya és, al costat de França, on millor es coneix l'existència d'una prova de detecció gratuïta del VIH/Sida.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Marco, fa mes de 11 anys
Estudiantet , posa´t tranquil que te menjes lletres....i aixo que dius de sa privada nomès et donarè el eixemple de qualque residencia de majors privada, on retallen fins i tot panyals per que surtin els nùmeros. Estic d´acord amb tù que donen massa assistència als il.legals, però no amb aixo de sanitat privada, la salut no te preu i ha de esser un dret ja que a tots ens cobren imposts.
Valoració:2menosmas
Per Estudiantet, fa mes de 11 anys
"El dret a la salud"
¿Què ès axò?
Els medjes se passan. Si volen fer de samaritans que organisin bé la beneficientia i que no obliguin a altres a pagar la assistentia sanitaria.
Tanmatex se ha de anar a la assistentia sanitaria privada i pagar, ja que la obligatoria no servex de res.
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris