nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Els joves balears presenten una taxa d'abandonament escolar prematur del 44,2%

Així es conclou a l'Informe-09 de la Inclusió Social elaborat per Caixa Catalunya.

Balears és una de les comunitats autònomes amb una taxa d'abandonament escolar prematur «més alta», concretament del 44,2% --joves entre 18 i 24 anys que no continuen els seus estudis després de finalitzar l'Ensenyament Secundari Obligatori--, davant de la mitja espanyola que se situa al 31 % i semblant a la d'altres comunitats, com Andalusia, Múrcia i Canàries, segons conclou l'Informe-09 de la Inclusió Social elaborat per Caixa Catalunya.

Segons apunta l'informe, tot i que hi ha una «clara correlació» entre el desenvolupament econòmic de cadascun d'aquests territoris i el seu nivell educatiu --i per aquest motiu les CA més riques presenten percentatges de titulats superiors i d'èxit escolar més elevats respecte a les menys desenvolupades-- existeixen altres variables «més relacionades amb el mercat laboral que també influeixen en el nivell educatiu».

En general, el document de Caixa Catalunya conclou que «segueixen existint importants dèficits educacionals» en la població jove d'Espanya. Concretament, un 7,3% de la població entre 18 i 24 anys no disposa de titulació secundària obligatòria i no segueix estudiant, i un 31% d'aquesta població no disposa de titulació secundària postobligatòria i tampoc segueix estudiant.

Segons l'informe, el perfil educatiu dels pares i els recursos culturals i educatius disponibles a casa, són dos de les claus principals que determinen l'assoliment educatiu. Així el 73% de les persones entre 25 i 39 pare dels quals tenia un títol universitari, ells també ho tenen, mentre que només un 20% d'aquells pare dels quals no tenia cap titulació han adquirit l'esmentada titulació.

Alhora, la proporció de joves que entre els 18 i 24 anys que no estudien i no tenen titulació secundària post-obligatòria és 5,6 vegades més alta a les llars on el pare té estudis primaris que en els que té estudis superiors, i 11,2 vegades més gran quan és la mare la que té estudis primaris davant de les llars on la mare té estudis superiors.

Finalment, el paper de les famílies també és decisiu per explicar l'abandonament escolar prematur. Aquest és 17 punts més alt quan la mare té educació primària que quan té una titulació universitària. A més, també és destacable que a igualtat de condicions, els estudiants de secundària que tenen una mare universitària obtenen 25 punts més en lectura i matemàtiques, que aquells mare dels quals només té estudis primaris.

GÈNERE, IMMIGRACIO I ESTRUCTURA FAMILIAR

Alhora, l'Informe de la Inclusió Social 2009 de Caixa Catalunya realitza una anàlisi d'altres determinants l'aconsegueixo educatius com el gènere, la immigració i l'estructura familiar, concloent que els majors dèficits educacionals es donen entre els nois, amb taxes de graduació en educació obligatòria 16 punts més baixes que les de les noies.

La diferència s'ha fet créixer al llarg dels últims anys, a mesura que Espanya anava arribant a taxes de graduació més altes. Com a conseqüència d'això, les bretxes entre el fracàs educatiu dels estudiants espanyols i els d'altres països europeus, «són fonamentalment a l'aconsegueixo educatiu dels nois», apunta.

En el seu estudi de fa un any, Caixa Catalunya posava de manifest que els nens d'origen immigrant tenen taxes de pobresa «molt alta» --el 52% vivia en llars amb una renda equivalent per sota del llindar de la pobresa--, a les quals, segons ha llançat el document d'aquest any, li corresponen unes taxes molt altes d'abandonament escolar prematur.

Així, assenyala que un 15% dels joves d'origen estranger no comunitari, de 18 a 24 anys, no ha obtingut el títol d'educació secundària obligatòria --respecte del 7,3% de mitjana del país--, i un 44,3% no ha aconseguit titulació en educació secundària post-obligatòria --respecte del 31% de mitjana--. L'informe així alerta sobre les possibles conseqüències de la fractura social (de naturalesa econòmica i educativa) que aquestes dades evidencien.

Finalment, l'Informe de Caixa Catalunya posa de manifest també el risc més alt de fracàs educatiu a les llars monoparentals. El risc d'abandonament escolar prematur és un 86% més alt en aquestes llars que en els que són presents dos progenitors, a igualtat d'altres condicions socials.

EXCLUSIO SOCIAL I SALUT

També analitza l'estudi la relació entre exclusió social i el nivell de salut dels espanyols. En concret, assenyala que les persones que experimenten diverses formes d'exclusió social de manera simultània tenen «risc més alt» de tenir salut dolenta. Per aquest motiu, es pot concloure que l'exclusió social té un «efecte acumulatiu» en el benestar físic i emocional, és a dir la incidència d'un número elevat de factors de risc augmenta les possibilitats de tenir més problemes de salut.

D'aquesta manera, el 87% dels perfils d'exclusió social màxima --dones, immigrants, desocupats, treballadors no qualificats, amb poca formació i sota suport social-- tenen pitjor salut i l'experimenten en un grau més elevat al llarg de tota la vida.

Tot i això, l'estudi també revela que el suport afectiu familiar i social de les persones és un factor «molt important» en la prevenció i reducció de les conseqüències negatives de l'exclusió sobre la salut. La integració en xarxes socials atenua l'efecte de situacions estressants (com la falta de recursos econòmics, la desocupació, un divorci), reforçant sentiments de seguretat i confiança facilitant l'accés a mitjans i via per corregir aquestes situacions de vulnerabilitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris