cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
19°

Zapatero promet que Balears deixaran de ser «maltractades» pel finançament

El socialista protagonitza l'acte central del seu partit a Palma davant 7.000 persones

70264

Zapatero demanà des de l'estrada que es respecti el castellà a tot l'Estat «i la resta de llengües a cada comunitat».

El candidat socialista a la presidència del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, reconegué ahir a Palma que si hi ha una comunitat autònoma que ha estat «discriminada» i «maltractada» pel sistema de finançament autonòmic aquesta ha estat Balears i «jo em comprometo a solucionar-ho». «Solbes ho té tot previst», sentencià referint-se al ministre d'Economia, Pedro Solbes.

Passaven minuts de les nou i mitja del vespre i les aproximadament 7.000 persones que omplien el Palma Arena -els socialistes repetiren que eren 12.000 els assistents- començaren a cridar «Zapatero, presidente». Fou gairebé la seva darrera aportació a l'acte central dels socialistes balears. La setmana abans, el líder del PP, Mariano Rajoy, no havia fet cap proposta per a les Illes en l'acte central dels populars a Inca.

Després d'un discurs centrat en la defensa de la immigració, les polítiques socials i la justícia social -«vull que el poder arribi a tots i no als de sempre», va arribar a dir-, el president dedicà els darrers minuts a parlar de Balears, el lloc que l'acollia i que fins a aquell moment no havia merescut ni una referència.

Zapatero recalcà que el seu Govern ha complit els compromisos que adquirí amb les comunitats autònomes, «sense mirar colors polític». I en el cas de l'arxipèlag, recordà l'increment del descompte aeri per als residents fins al 50%. No es quedà aquí i advertí que si torna a governar també «complirà els compromisos futurs» com el del conveni pel transport públic -referint-se a les promeses inversions per al tren que encara no han arribat- o la reforma de la Platja de Palma, un projecte que el seu Govern encara no ha dotat econòmicament.

El president insistí que aquest projecte serà un «orgull» per a tota la ciutat de Palma, serà «exemplar perquè us sentiu orgullosos com us podeu sentir orgullosos de la batlessa que teniu», Aina Calvo. «Per això hem estalviat també».

Fou l'única referència a un líder local que sortí de la boca del màxim responsable del PSOE. Ni una paraula per al candidat per Balears, Antoni Garcias, que des de l'escenari anuncià la seva entrada al Palma Arena, entrada que es produí amb un considerable retard i quan la presidenta del Consell, Francina Armengol, i la mateixa Calvo ja havien pronunciat els seus breus discursos.

«Aquesta terra és un exemple de convivència a Europa i a moltes parts del món», continuà el candidat socialista a la presidència, «treballau perquè segueixi així, per preservar la vostra manera de viure i per compartir-la amb els que vénen de fora a gaudir d'aquestes meravelloses illes». Després s'acomiadà demanant un suport majoritari.

Però abans, encara havia fet una darrera referència a les Illes. La féu per defensar la «convivència» entre comunitats autònomes i denunciar l'«intent permanent de la dreta d'utilitzar la llengua per dividir i crispar». «La majoria dels espanyols volen que es respecti la seva opció lingüística, el que senten amb la llengua. Que respectem el castellà a tota Espanya i la resta de llengües a cada comunitat, que també són de tots».

Aquí s'acabà Balears per a Zapatero. La resta del discurs pronunciat davant un públic entregat que havia vingut en un centenar d'autocars de tot Mallorca va ser en clau estatal i, com no podia ser d'altra manera, amb referències al debat mantIngut un dia abans amb el líder del PP, Mariano Rajoy.

El cap de Govern insistí en marcar les diferències entre el seu projecte i el dels populars i per reforçar la comparació va fer servir l'exemple que posà Rajoy per tancar el debat. «Vull un país on la nina de Rajoy visqui en una societat en què cap partit polític recorri una llei d'igualtat entre homes i dones». La gent, que li demanava a crits sobre el debat, l'aplaudí. Abans, el líder del PSOE a Balears, Francesc Antich, havia fet encara una al·lusió a la nina de l'exemple encara més ocurrent.

Però Zapatero també aprofità per recalcar una altre element que centrà el debat, la lluita antiterrorista. Afirmà que el PP i el seu president, Mariano Rajoy. deixaran una «lamentable petjada» en la història de la democràcia espanyola per haver usat el terrorisme de manera partidista i per haver «debilitat» al Govern en la lluita contra ETA. «Això quedarà per a sermpre en el 'deu' que tenen amb la societat espanyola».

No fou l'única diferència que remarcà amb el projecte del PP. El socialista insistí que el seu projecte pretén que «el poder, la riquesa i el benestar pertanyin a molts i no a uns pocs». Per això instà els electors a triar «entre un projecte d'oportunitats per a tots o un projecte que creu en les capacitats d'uns pocs i a mirar per sobre de les espatlles els camarers o qui sigui» perquè, segons ell, això és el que representa la dreta.

Zapatero assegurà sentir «vergonya» dels polítics que denigren els immigrants i recordà les expressions d'un dirigent del PP i es queixava que una equatoriana es pugués fer una mamografia gratis a la sanitat pública. Finalment, recalcà que la dreta «no té ni una sola idea, ni un projecte per aquest país», per després rectificar i advertir que «només tenen una idea, intentar recuperar el poder». I fou novament aplaudit.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris