algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 16°
21°

De Salses a Guardamar: la mar plena de mots

El conjunt de noms de peixos catalans és dels més rics que hi ha a tot arreu de la Mediterrània

ANTONI MATEU. Palma.

«Qui sou vós?», demanà Cabrit des de dins del Castell d'Alaró. «El rei Alfons», li respongué, de la part de fora, el monarca que volia recuperar el reialme de Mallorca. «Idò vos menjaré, anfós!», li contestà el partidari de Jaume II. «I vós, qui sou?», demanà el rei. «En Guillem Cabrit», li respongué. «Idò vos menjaré torrat» digué el rei.

Qui mal entén, mal respon, se sol dir. Ben segur que si Guillem Cabrit era un home de terra endins, no devia saber molt més noms de peixos que aquell amb què confongué el nom del rei. Tanmateix, en aquell temps, la ictionímia, és a dir, el conjunt de mots que serveix per designar els peixos en una determinada llengua, encara estava en procés de formació al domini lingüístic del català.

Ara, Miquel Duran Ordiñana ha recollit tota aquesta riquesa en el llibre Els noms dels peixos de la mar catalana, publicat per Editorial Moll. L'autor hi explica l'origen i el procés de formació de cadascun dels mots que s'usen per designar els peixos que habiten la costa de tot el domini lingüístic, des de Salses a Guardamer, i s'hi inclouen les Illes. «Allò que no hi he inclòs són els noms de l'Alguer. Com que és un tema que desconec, m'he estimat més no posar-hi mà. Tanmateix, al seu moment, ja ho féu Jaume Corbera», explica l'estudiós. Una gran part d'aquest patrimoni en l'actualitat est en perill d'extinció. La comercialització de determinades espècies enllaunades ha fet que es popularitzàs el nom castellà en detriment de l'originari. Aquest és el cas, per exemple, de la tonyina. Potser, si se'n compra unes tallades al mercat, un l'anomenarà amb el seu nom genuí. Si es compra enllaunat, però, s'usa majoritàriament el mot castellà atún.

A la secció etnològica del Museu de Mallorca, que es troba al poble de Muro, s'hi conserva un llistat que data del segle XVIII amb la postura del peix. Això és el preu que els regidors de Palma establien per a la venda. «Pelaya, sal-roix o aladrochs», són alguns dels que hi apareixen.

El que és cert és que en expressions i cançons populars alguns han donat joc a dobles sentits i metàfores. «Que has d'anar a xerrar tu, si just tens una alatxeta!», es pot dir a un home que braveja de la mida del seu membre, en aquest cas, un suposat «bon mabre».

«Si mabres vas a pescar,/ has d'usar de traïdoria:/ en témer-te que ell estira,/ tu també has d'estirar», es diu fent ús d'aquest mateix enginy de la paraula. O una altra d'un to marcadament eròtic: «Veureu quin estar hi fa/ en venir s'homo alegret,/ com vos tocarà es gerret,/ i si hi voleu tenir net,/ amb sa raó heu de callar».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris