cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

Fe marianista dels orfes de Matas i de Mari Pau

El PP llança l'artilleria contra Zapatero i Pepiño

JOAN RIERA. Inca.

La tropa popular recuperà la moral al poliesportiu d'Inca després de l'ensopegada de la primavera passada. Durant un parell d'hores, es tornaren a sentir capitans i reis. Rosseguen claus contra el Pacte a les Balears i contra «Zapatero, zero patatero», tal com el definí la presidenta Estaràs.

Mariano els donà vent i alè. Cada cop que esmentava despectivament Zapatero, el poliesportiu d'Inca vibrava. Era un ambient molt més familiar que el míting del Palma Arena del maig passat, a les eleccions autonòmiques. Ja no hi eren ni Jaume Matas, desaparegut per les Amèriques, ni la flamant candidata de fa nou mesos Maria de la Pau Janer. No hi va haver cap referència a Matas, ni el més mínim detall. Tampoc no hi va haver en tota la vetlada cap al·lusió a l'11-M. Això sí, tots els participants repetiren una i una altra vegada que vamos a ganar.

Ahir tot el protagonsime fou per a Maria Salom, Rosa Estaràs i l'idolatrat Rajoy. Per fer-lo content, Salom i Estaràs feren els discursos passant del català al castellà de manera interminent i tal com els venia. L'obsessió era només una: «Si guanyam, si Mariano és a la Moncloa, farem una llei que impideixi a les minories derrotades poder governar». Rosa, en un moment d'èxtasi final per dipositar tota la seva confiança en el candidat a president, assegurà que «posaria els meus fills i la meva hipoteca en mans de Rajoy». No es referí, clar, als 3.000 milions de deute que ha deixat el PP al Consolat de la Mar.

Rajoy féu bromes de Gabilondo i del programa amb Zapatero, en el qual «amb veu baixa» parlà de «crear tensió». Tanmateix, qui li pica de bon de veres és el seu compatriota Pepiño Blanco. «Qui haurà estat el cervell privilegiat que s'ha inventat això del 400 euros?», demanà Mariano a la concurrència. «Pepiño!, Pepiño!», cridaren alguns espavilats de la grada, conscients que Rajoy volia fer befa de la mà dreta de Zapatero.

De fet, el públic es va llançar per oferir missatges al seu líder. Així, mentre recitava el discurs, qualcú de graderia cridà: «Esperanza!». Rajoy quedà aturat. Què dira?, es demanaren molts. I Mariano contestà «Sí, sí. Esperanza i Caridad!». De fet, a una part de la tribuna hi havia nervis perquè un grup de saharians intentaren desplegar una pancarta i foren convidats a abandonar el poliesportiu pels serveis de seguretat. Un poc més tard, Mariano parlà de llibertat per poder hablar el mallorquín, el menorquín, el español o el inglés.

Rajoy tancà el discurs parlant d'immigració, que la volia legal, amb contracte i amb papers després de dir que tots els gallecs tenen parents emigrats a tot el món «fins i tot a Mallorca». I tots contents. En acabar la tropa partí cap als 60 autorcars que els esperaven.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris