muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
22°

Mallorca - Israel: la diàspora a l'inrevés

Xuetes i no xuetes s'estableixen a la «terra promesa» en un procés d'immersió cultural i religiosa

Un dia indeterminat de mitjan dels anys seixanta, un emissari del canceller d'Alemanya, que aleshores era Kurt Georg Kiesinger, arribà a Mallorca amb una missió ben clara: aconseguir a totes passades els rimmonim que el capítol catedralici guardava al museu de la Seu. Amb la compra d'aquest objecte litúrgic, únic al món, que s'utilitza a les sinagogues, Alemanya volia recompensar l'estat d'Israel pels danys soferts amb l'Holocaust.

Aquella intenció, però no prosperà. El capítol s'hi negà de manera rotunda i aquelles dues peces fetes amb filigrana d'argent de valor incalculable, actualment encara estan exposades a les vitrines del museu. «Si per atzar arrib a terra estranya/ i m'atrapa de cop i volta la solitud,/ a qui podré enviar/ una postal meravellosa?», diu el poeta israelià Iehuda Amikhai (1924 - 2000), que fa pocs anys va ser traduït al català pel també poeta i estudiós de les llengües semítiques Manuel Forcano (Barcelona, 1968). Va ser precisament aquest atzar el qual va voler que aquestes dues peces judaïques, i que tenen el seu origen a la sinagoga de Cammerata, a l'illa de Sicília, acabàs essent la Seu de Mallorca.

Tanmateix hi ha qui, amb el destí -o la planeta, com deia el poble antigament- fa girs inesperats o mals d'entendre als ulls de les convencions socials. Aquell mateix camí que el canceller alemany volia que fessin els rimmonim (ja que són dues les peces que es conserven a Palma d'aquestes característiques i, en hebreu, el nombre plural s'expressa amb una m final) l'han fet al llarg dels darrers decennis una sèrie de persones que són mallorquines de naixement.

En la majoria dels casos es tracta de xuetes que, coneixent el llegat jueu de Mallorca, han fixat la seva residència a l'estat d'Israel. Això, però, no només ha comportat un canvi geogràfic, sinó que ha anat acompanyat de tot un procés d'immersió social, religiosa i lingüística al nou lloc d'acollida.

«A edat de trenta anys jo era director d'un hotel a Cala Millor i ara, amb quaranta-dos, dedic la meva vida a l'estudi del Talmud, visc a Jerusalem, estic casat amb una polonesa que també s'ha convertit al judaisme i tenim quatre fills. Som allò que a Europa se'n diu un jueu ortodox», explica en una conversa telefònica Josep Fuster Aguiló (Sant Llorenç des Cardassar, 1965), que ara es fa dir Yosef.

Aquest és el novè any que Yosef resideix a la «terra promesa». «Venir a viure a aquí va ser una decisió madurada, -explica el llorencí- no fou una cosa que es pensa d'un dia per l'altre. Baldament a ca meva fóssim xuetes, d'aquest tema no se'n parlava mai. Però quan ets al·lot et tems que quan et baralles amb els altres al·lots et diuen amb intenció d'ofendre't: «Xueta, més que xueta!» De tot d'una, un no sap què és. Gratant, gratant, però, un arriba a aclarir-ho. Quan vaig començar a investigar sobre judaisme, jo no sabia quin era el meu objectiu. Només sabia quin era el meu punt de partida. Ara, però, veig que el meu destí era Israel».

En un principi, qui obrí el camí a Yosef fou Nissan ben-Avraham o, dit d'altra manera, Nicolau Aguiló Pujadas, que s'hi establí el 1977. «Jo no sabia si allò que havia agafat, només era una curolla. Quan vaig conèixer Nissan, però, vaig veure que n'hi havia d'altres que ja ho havien fet i els havia anat bé. A més, el fet que fos xueta m'obrí portes», explica Yosef.

«No tothom que ha iniciat aquest procés, l'ha culminat. De xuetes, que ho han intentat, n'hi ha hagut d'altres. La majoria, però, no s'han arribat a convertir i han retornat a Mallorca», diu l'hoteler esdevingut home de religió.

Aquest fenomen no es restringeix a xuetes. Hi ha persones que, baldament en principi siguin alienes al llegat jueu, també es converteixen al judaisme i van a viure a Israel. Aquest és el cas de Malka Rappaport Hovav, que és professora de català a la Universitat Hebrea de Jerusalem. A Mallorca era Margalida Lladó, una filòloga del Coll d'en Rabassa. Un dia, ella i la seva parella, Àngel Serra, militant d'ERC, també decidiren emprendre el viatge. DdB intentà, sense èxit, contactar amb ells.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris