nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
17°

Els musulmans mallorquins demanen un cementeri

La comunitat algeriana s'acomiadà ahir d'un compatriota que duia 40 anys a l'Illa

76036

Unes 200 persones s'acomiadaren ahir del cos del primer algerià que arribà a l'Illa i que hi volia ser enterrat.

Ni a Ciutat, ni a Mallorca, ni enlloc de Balears no hi ha un cementiri habilitat per enterrar els musulmans de l'Illa. Fins ara, tots els que han mort eren immigrants, i els seus cossos han estat traslladats al seu país d'origen, assumint les despeses les comunitats d'immigrants que els donen suport. Tanmateix, ahir dos centenars d'algerians s'acomiadaren del cos de Chabli Abdelhadi, el primer home d'origen algerià que arribà a Mallorca, que serà traslladat al país africà malgrat que en vida deixà constància de la seva voluntat de ser enterrat a l'Illa.

El difunt duia 40 anys vivint a Palma i volia quedar-hi per sempre, «perquè hi havia viscut més de la meitat de la seva vida i era la terra que estimava», recordà ahir el fundador de la Federació Europea d'Associacions Algerianes, Salem Smati. Smati apuntà que això és la mostra més evident que la construcció d'un cementiri islàmic és molt urgent. «A Mallorca hi ha molts mallorquins musulmans que algun dia moriran: què en farem dels seus cossos?», es preguntava ahir Smati assenyalant dos illencs musulmans.

Jaume Ramon és un d'aquests mallorquins, i explica que, com ell, a l'Illa hi ha unes 40 famílies en la mateixa situació. Això, recordà, sense tenir en compte les parelles mixtes entre cristians i musulmans. Fins ara, quan ha mort un musulmà, les comunitats d'immigrants han assumit el cost de guardar el cos al tanatori i del viatge al país d'origen. Però el dia que mori un mallorquí musulmà, alerta Smati, «no hi haurà lloc on enviar el cos». Aquestes persones, com tothom, tenen la seva família i el seu cercle, i «no podem fer agafar un avió a la gent per estar al costat del seu familiar o amic mort».

La comunitat islàmica de Mallorca fa molts anys que reclama la construcció d'un cementiri, on sigui, per poder enterrar les persones musulmanes que moren a l'Illa. De fet, Cort arribà a oferir uns terrenys el 1999 al costat del cementiri de Son Valentí. Però després, i de manera unilateral, trencà el diàleg amb la comunitat i decidí fer-hi una zona verda. Ahir, la cerimònia de comiat del cos de Chabli Abdelhadi estigué marcada per aquesta situació de frustració humana respecte a les autoritats.

Per la resta, el funeral seguí tots els costums culturals algerians de caràcter musulmà: després de rentar el cos del difunt, el perfumaren i el tragueren a l'exterior, el posaren de cara a la Meca i oraren per ell dirigits per l'Iman. Una funció que, a diferència de les cerimònies cristianes, pot ser exercida per qualsevol creient amb coneixements, «sense que hi hagi jerarquies», expressà un dels congregats que s'acomiadava d'Abdelhadi.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris