cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
23°

«Per Torrandell, el periodista català havia de vertebrar el país»

Pilar Arnau ha estudiat a Montevideo l'obra del literat mallorquí

ANTONI MATEU. Palma.

Fa just una setmana que la correspondència particular que Joan Torrandell Escalas (Palma, 1869 - Buenos Aires, 1937), que fou director de La Última Hora, escrigué a l'autor uruguaià Víctor Pérez Petit fou comprada pel Govern de les Illes Balears. El director general d'Acció Exterior, Jordi Bayona, formalitzà l'adquisició d'una trentena de cartes a la llibreria de vell El Galeón de Montevideo. Això permetrà aprofundir en l'estudi de la vida, l'obra i el pensament del periodista, novel·lista, dramaturg i editor que fou Torrandell. Aquesta tasca, en part, ja l'engegà fa uns anys l'estudiosa Pilar Arnau (Vinaròs, País Valencià, 1964) a Montevideo mateix.

-Torrandell o Torrendell?

-Sembla que signava indistintament tant amb una grafia com amb l'altra. Així i tot, en la major part de documentació hi figura com a Torrandell. I aquest és el nom que recull la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Tanmateix, una de les seves nétes, Beatriz, que és historiadora, i que és qui informà de l'existència d'aquestes cartes, es fa dir Torrendell.

-Per què ha estat tan poc estudiada la seva obra?

-Joan Torrandell Escalas és un autor que s'ha de tenir en compte. La dispersió de la seva obra, però, n'ha dificultat l'estudi. Hem de pensar que va exercir de periodista a Mallorca, Barcelona, Buenos Aires i Montevideo. Va passar per publicacions tan diverses com La Última Hora, La Almudaina, Nova Palma, La Veu de Mallorca, La Ciudad i La Roqueta. A Barcelona treballà a La veu de Catalunya, i a Buenos Aires El Hogar i La Nación. A més, col·laborava a les revistes literàries argentines Nosotros i Atlántida.

-Com va esser la formació de Torrandell?

-La seva formació va consistir en allò que actualment s'anomena work in progress. Era un autodidacte. De fet, la seva única formació acadèmica era la del seminari. El darrer curs, però, va abandonar la carrera eclesiàstica. Els seus primers escrits, publicats a la revista del Bisbat, estaven plens d'ideari catòlic integrista. Sembla, però, que la seva vocació no era prou sòlida, cosa que disgustà sa mare. És llavors quan decideix traslladar-se a Montevideo. La seva primera feina fou fer classes de llatí. Més envant, es dedicarà plenament al periodisme i a la crítica literària i entrarà en contacte amb les idees modernes de la ciutat de la vorera de la Plata.

-Què aportà al periodisme?

-Per a Torrandell, el periodista català té la missió de vertebrar el país lingüísticament. Sempre va ser conscient de la importància de la llengua catalana per desenvolupar el procés de cohesió social, i fins i tot la construcció nacional. El 1906, durant el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l'autor va llegir una breu conferència titulada Transcendència del periodisme per a la propaganda i consolidació del renaixement i restauració de la nostra llengua. Torrandell deia: «A tots els racons d'Espanya hi ha gent que pretén conèixer i jutjar les idees, la conducta i els procediments de Catalunya a través del que diuen els seus periòdics. A no tardar gaire, aquests mateixos periòdics formaran l'opinió a l'estranger respecte de les aspiracions econòmiques, polítiques i socials de la nostra terra». Certament, el missatge de Torrandell era evangèlic. Era com messiànic. Així i tot, s'ha de dir que el fet que Torrandell expressàs idees com aquestes des d'Argentina o Uruguai, no li suposava cap cost. Ningú allà no el qüestionava. Com sí passava amb els intel·lectuals d'aquí.

-Destacà també com a literat?

-Sobretot com a crític. Maestro Torrandell, com l'anomenaven allà, era molt temut. Es diu que, els dijous, quan sortia a la venda la revista on publicava les crítiques, els literats es reunien en un cafè determinat de Montevideo per comentar-les i per veure, sobretot, què havia dit d'ells mateixos.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris