algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
16°

Les Illes tenen ara 166.936 estrangers legals, 36.187 més que fa just un any

Romanesos i búlgars fan créixer els estrangers, que ja són tants com gent tenia Palma als seixanta

Un total de 166.936 estrangers viuen a les Balears amb certificat o targeta de residència, 36.187 (un 27'6%) més que fa un any, segons dades de l'Observatori Permanent de la Immigració amb data del 31 de desembre de 2007. La xifra d'immigrants legals suposa gairebé un 16% del més d'un milió d'habitants que té Balears, i equival a la població de Palma a principis dels 60. L'important augment dels estrangers s'explica pel fort increment dels romanesos i dels búlgars, els països dels quals entraren a formar part de la Unió Europea el gener de 2007. Els romanesos creixen un 222'8% i passen de ser 2.653 a finals de 2006 a ser ara 8.565. Els búlgars pugen un 143'8%, de 2.913 a 7.103. Ambdues nacionalitats aporten 11.102 ciutadans, un terç del creixement, i se situen entre les 10 nacionalitats amb més presència.

Precisament, l'entrada d'aquests països a la UE i el fort increment de residents originaris d'aquests estats explica l'important auge dels estrangers comunitaris, que passen de 49.267 el 2006 a 80.337 ara. Així, la meitat dels estrangers legals que viuen a les Illes són comunitaris. Amb tot, i per nacionalitat d'origen, són encara els marroquins els que tenen més presència. Actualment són 23.178, un 18'7% més que l'any passat, i suposen un 13'9% del total d'estrangers. La segona nacionalitat en importància continua sent l'alemanya, amb 18.271 residents, 4.692 (un 34'5%) més que el 2006. També creixen els anglesos (un 18'2%), que continuen com a tercera nacionalitat, amb 14.973 residents.

La quarta comunitat és l'equatoriana, amb 13.729 residents, un 5'5% més que l'any passat; i la cinquena és la italiana, amb 10.970 immigrants, un 32'9% més. Molts dels italians són, en realitat, argentins amb doble nacionalitat. Els colombians són els sisens amb més pes; els romanesos, els setens; els argentins, els vuitens; els búlgars, els novens; els francesos, els desens; i els xinesos ja en són els onzens, amb 3.967 residents, un 22'6% més que el 2006.

Per continents, els europeus són els més abundants i els que més creixen (un 63% els comunitaris). Els segons amb més pes són els iberoamericans, amb 45.438 residents, però perden pes perquè són els que menys creixen (un 10'5%). La tercera comunitat és l'africana, amb 30.866 residents, i un creixement del 18'3%. L'asiàtica, que creix un 20'6%, ja suma 7.025 habitants. Per acabar, es compten 10 apàtrides o estrangers sense nacionalitat definida. Tot i que el Ministeri de Treball només compta els 166.936 immigrants amb permís de residència a finals de 2007, les darreres dades de l'INE computaven 190.170 estrangers empadronats a principi de 2007, una xifra que inclou també els irregulars.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris