algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
14°

Cada ciutadà balear paga 3.923 euros cada any a l'Estat que no tornen a les Illes

L'Arxipèlag té el tercer dèficit en termes absoluts, segons una estimació de balances fiscals

LL.P./Q.T. /AGÈNCIES. Palma.

Balears presentà l'any 2005 el dèficit fiscal per càpita més elevat de l'Estat. Cada ciutadà de Balears aportà aquell exercici 3.923 euros que no es materialitzaren a les Illes en una assignació de despesa pública. El total del saldo negatiu de la balança fiscal de les Illes respecte a l'Estat va ser de 3.857 milions d'euros, una xifra que representa el 16,9% del seu Producte Interior Brut (PIB).

Així es desprèn de l'estudi en el qual ha participat el catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Frabra (UPF), el menorquí Guillem López Casasnovas, del qual Diari de Balears avançà ahir algunes dades i que ahir vespre va ser presentat a Barcelona per la Fundació Josep Irla, vinculada a Esquerra Republicana, en presència de dirigents d'aquest partit com el seu secretari general, Joan Puigcercós, i el candidat al Congrés, Joan Ridao.

A les conclusions sobre l'estimació de les balances fiscals de les comunitats autònomes entre els anys 1995 i 2005, s'observa que el greuge fiscal que pateix Balears supera en molt el de la resta de comunitats autònomes. Catalunya, una altra de les més perjudicades, tingué el mateix any un dèficit fiscal respecte a l'Estat de 2.622 euros per habitant, amb un saldo negatiu total de 18.595 milions d'euros, Madrid es troba a prop, amb 18.416 milions, però en el seu cas s'ha de tenir en compte l'anomenat 'efecte capital', pel qual nombroses empreses tenen allà la seva residència fiscal.

En qualsevol, cas, en termes absoluts, el dèficit fiscal de Balears se situa en el tercer lloc, només superat per Catalunya i Madrid, i seguida pel País Valencià, el País Basc Navarra -aquestes dues darreres comunitats disposen de concert econòmic-, i la Rioja. En contraposició a això, les comunitats autònomes amb superàvit fiscal són, de major a menor, Andalusia, Castella i Lleó, Galícia, Canàries, Astúries, Extremadura, Castella-La Manxa i Múrcia.

Per a l'elaboració de l'estimació sobre les balances fiscals, el criteri per imputar les despeses de l'Estat en les diferents comunitats autònomes ha estat el de l'anomenat 'flux monetari', que estableix la comparativa entre la recaptació fiscal de cada comunitat i la seva disponibilitat per a despesa pública.

Durant la presentació de l'estudi, el candidat d'Esquerra Joan Ridao aprofità per denunciar que l'actual sistema de finançament és «tan injust» amb Catalunya que, tot i ser la quarta comunitat amb el PIB més elevat, després que l'Estat apliqui els mecanisme d'anivellament i solidaritat, passa a ser la novena en renda familiar disponible, en poder de compra. Una situació, segons Ridao, «que no passa a qualsevol altre país amb una estructura federal».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris