algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
23°

«La Comunitat balear ha de tenir competències per poder fer un pla de gestió de la mar»

Bartomeu Calafell, director general de la Mar, impulsarà la creació d'un museu marítim per conservar-ne el patrimoni

ANTONI OLIVER. Palma.

-Estau d'acord que els mallorquins hem viscut d'esquena a la mar?

-La nostra cultura com a illencs és veritat que no ha estat mai vinculada a la mar. Les nostres festes, la cultura popular, les tradicions, aparentment no estan vinculades a la mar, a excepció d'algunes tradicions i festes relacionades amb els pescadors. Per exemple, la cuina de productes de la mar no era popular, molt poca gent menjava peix; hi havia una arquitectura peculiar lligada als pescadors, tipologies de barris, és veritat, però no érem conscients de la importància de la mar. Això va començar a canviar els anys quaranta del segle passat. Però els illencs no ens adonam, encara, del grau de dependència que tenim de la mar. La mar ens condiciona l'oxigen que respiram, les temperatures que tenim, el vent, el clima. I entrant a l'activitat econòmica, el turisme que ve i el que podria arribar a venir.

-S'ha plantejat fer un pla de gestió de la mar?

-Només hi ha dues comunitats a l'Estat espanyol que siguin arxipèlags: Canàries i nosaltres. I, endemés, som arxipèlags molts diferents, Canàries no té el nombre de vaixells que té Balears; la mar Mediterrània té unes condicions més plàcides que l'Atlàntic, on la mar és més dura. Tenim unes característiques especials que, en aquest sentit, ens fan únics. Tenim, endemés, un ecosistema marítim específic que els oceanògrafs reconeixen com a mar balear, però aquest concepte científic no té una traducció administrativa. Per tant, una comunitat que es diu Illes Balears i que té una mar balear, hauria de tenir determinades competències sobre aquesta mar. Les Canàries, per exemple, s'han declarat zona marítima especialment sensible. No prohibeix a ningú navegar per les aigües territorials; però obliga a una sèrie de mesures preventives, com per exemple que tots els petroliers que naveguen per aquestes aigües han de fer un «report» amb les característiques de l'embarcació, el nombre de tones, etc. Això és important que ho sàpiga també la Comunitat Autònoma. Està clar que la Comunitat hauria de poder fer un pla de gestió de la mar, és molt necessari. De totes maneres, reivindicarem les competències per fer aquest pla de gestió i, en la mesura que exercim les nostres competències actuals, procurarem gestionar tan bé com puguem.

-Com està el nostre patrimoni marítim en qüestió d'embarcacions?

-Pens que som l'única comunitat que té encara quasi totes les embarcions tradicionals. El bot mallorquí, els diferents tipus de llaüt, els pailebots, els «gusis», les pasteres, les barques d'albufera, barques de bou, i ens manca un xabec, que era una embarcació tradicional que va desaparèixer. Però Xavier Pastor, que dissortadament va morir fa uns anys, sense veure realitat el seu projecte de museu marítim, aconseguí uns plànols exactes d'un xabec i no seria impossible reconstruir una embarcació d'aquest tipus. Ara ens plantejam fer el museu marítim i, segons com es dinamitzin les activitats d'aquest museu, tal vegada seria possible recuperar el projecte Xabec. Tenim altres peces importants, hi ha pailebots que encara naveguen i en aquest sentit, tenim el repte de fer un projecte d'educació ambiental amb un pailebot. Però la diferència amb d'altres comunitats autònomes és que les embarcacions tradicionals que conservam són fetes aquí, pels nostres mestres d'aixa. Es conserven moltes embarcacions de vela llatina. I el Consell de Mallorca, a l'escola de mestres d'aixa, ha fet una bona feina de restauració per exemple amb La Balear.

-Hi ha patrimoni suficient per fer un museu de la mar?

-Hi ha peces de l'antic museu que estava en el Consolat de Mar, i una part d'aquest antic museu està al Museu de Mallorca, hi ha peces molt interessants a Cabrera, a la Fundació March i, també molts de particulars tenen peces importants, que han conservat i que ens consta que cedirien per a un futur museu. Sense oblidar el patrimoni que té la Cambra de Comerç que és important. Totes aquestes col·leccions tendrien el seu lloc idoni en el museu marítim.

-Hi ha consciència per recuperar aquestes embarcacions?

-Els aficionats a la mar varen inclinar-se fa uns anys per les embarcacions de fibra. Però ara s'adonen que és molt més duradora i es pot conservar millor en una embarcació de fusta. I, afortunadament, els aficionats a la mar tornen al mètode tradicional de construcció i així tenen un vaixell que guanya valor amb el temps, endemés de contribuir a la conservació del patrimoni.

-Quant a la ubicació del museu, es continua amb la idea de l'antic edifici de la companyia Trasmediterránea?

-Aquest seria l'espai ideal on començar. S'hauria de veure quin grau de protecció té aquest edifici i si és possible poder disposar-ne. L'edifici no és molt gran, però té tota una nau industrial, que és un espai que tanmateix s'haurà de demolir. Ara, aquest edifici és del Ministeri de Foment. Foment té pendent la reforma del moll Vell. Avui en dia, cap reforma d'aquestes característiques no s'entén si no va acompanyada d'un projecte cultural. Com a primera passa és constituirà la Fundació Museu de la Mar en el transcurs d'aquesta legislatura i, segurament, es podrà fer com a Fundació del Museu Marítim alguna exposició. Seria molt interessant poder fer les primeres passes cap al museu.

-Heu parlat amb el Ministeri de Foment?

-Encara no hem fet cap contacte, però pens que Foment té l'oportunitat d'involucrar-se en un projecte interessant. Ports de l'Estat vol potenciar l'activitat econòmica de port, però un projecte cultural pens que els pot interessar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris