algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
16°

«Les reivindicacions polítiques dels Agermanats encara són vigents avui»

Esquerra celebra l'homenatge anual als protagonistes de la revolta

A.P.FERRANDO. Palma.

L'agrupació d'Esquerra Republicana de Palma celebrà ahir el seu homenatge anual als Agermanats, que el segle XVI protagonitzaren un moviment de protesta que sacsejà els fonaments de la societat de l'època. L'acte, que se celebrà ahir migdia a la plaça del Roser de Palma, comptà amb la participació d'Helena Inglada, candidata al Senat per la coalició nacionalista Unitat per les Illes, qui assegurà que «algunes de les reivindicacions socials i polítiques dels Agermanats avui encara són vigents».

Inglada es referí així a la problemàtica fiscal, fent un paral·lelisme entre una de les principals demandes dels nacionalistes a dia d'avui i la que fou una de les causes del sorgiment de la protesta antisenyorial mallorquina. La candidata al Senat per Unitat i directora general d'Arxius, Patrimoni i Biblioteques de l'Ajuntament de Palma, assegurà en aquest sentit que «avui podríem extrapolar les reivindicacions del moviment agermanat quan, des d'Esquerra, reclamem una redistribució de la fiscalitat per fer-la més justa». La canditata féu així al·lusió directa a una de les causes que provocaren el sorgiment de les germanies mallorquines i a una de les principals reinvidicacions del programa electoral de la coalició unitària dels nacionalistes illencs.

A l'acte hi foren presents també Cathy Sweeney, gerent del COFUC; Joan Lliteres, president de l'agrupació d'Esquerra de Palma i Joan Miquel Chacon, secretari de política municipal dels nacionalistes. Els presents recordaren, a prop de la placa en record dels Agermanats que hi ha en aquesta cèntrica plaça de Palma, com el 7 de febrer de 1521 es produí l'esclat de la revolta antisenyorial. L'escenari de l'homenatge fou la plaça on es trobava la casa del líder moderat dels revoltats, Joan Crespí, que fou enderrocada pels «mascarats» i el seu solar sembrat de sal com a represàlia.

La importància d'aquest fet cabdal per la història de Mallorca és tal que des de l'endemà mateix del seu esclat es convertí en un motiu més de pugna entre els sectors progressistes i conservadors illencs, que al llarg dels segles n'han fet una interpretació adaptada als respectius posicionaments, la qual cosa s'ha traduït en una condemna o una justificació aferrissada d'aquesta revolta social. Així, des dels sectors més reaccionaris se'n féu una interpretació que amagava les causes socioeconòmiques de les Germanies i presentava el fenomen com un moviment sanguinari i despietat, buit de contingut reivindicatiu sota el lideratge de Joanot Colom. A dia d'avui, aquesta interpretació segueix viva en l'ideari conservador i, fins i tot, ha estat objecte d'atenció de la Fundació per l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), de José María Aznar.

Per part seva, des dels sectors progressistes, la protesta dels menestrals i pagesos que sacsejà l'Illa entre 1521 i 1523 es convertí de ben aviat en una espècie de mite fundacional de les esquerres illenques i en destacaren les causes socials i econòmiques que el provocaren i l'identificaren com una revolta popular de caràcter alliberador. Així, per exemple, el 7 de febrer de 1870 el consistori republicà convocà una manifestació a la que assistiren, segons El Iris del Pueblo, vint mil persones. Aquest mateix dia es posà la placa en record dels Agermanats a la plaça del Roser, recuperada fa uns anys.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris