muy nuboso
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
17°

«No faran callar l'Església, diuen, però al meu parer ningú la vol fer callar»

Gabriel Seguí, missioner dels Sagrats Cors, parla del moment actual de la institució

Gabriel Seguí (Palma, 1964), capellà dels Missioners del Sagrats Cors, és especialista en litúrgia i arxiver del Santuari de Lluc, del qual n'és membre. Segons el seu parer, «hi ha sectors dins l'Església que tenen plantejaments victimistes i heroics».

- És electoralista l'acte que organitzaren els bisbes fa unes setmanes a Madrid?

- Primer de tot s'ha d'aclarir una cosa. I és que aquell acte no fou organitzat per la totalitat dels bisbes que formen part de la Conferència Episcopal espanyola, sinó pels membres de la Comissió Permament de la Conferència, de la qual en formen part els arquebisbes i alguns bisbes. No totes les veus dels bisbes, però, hi estan representades.

- I vós que pensau de les maneres com la Conferència vol incidir en la societat?

- Els bisbes tenen tot el dret d'opinar i no se n'ha de fer burla, d'això. A més, no hi ha partit polític que, al seu programa, no reculli part del missatge cristià. El que passa és que uns en destaquen els valors de moral familiar i altres els valors de moral social. Moltes de vegades, però, sobta així com canvien les tornes. Per posar un exemple, en temps en què governava el PP a Madrid, es va desobeir una crida explícita del papa Joan Pau II. Aquella que instava a la no intervenció en la guerra d'Irak. Es va donar la situació que un ministre -ara no record quin- va dir que la crida del papa no era d'obediència obligatòria. Què va succeir? Idò que Rouco va recordar que allò que havia dit Joan Pau II sí que era de compliment obligatori. En l'actualitat, el panorama de les relacions entre Església i partits polítics és diferent. Per tant, per segons quines coses necessiten la justificació de l'Església i per altres no.

- Parlau de la defensa de la família tradicional cristiana?

-Potser sí o, fins i tot d'altres situacions. En alguns casos, es pot arribar a caure en situacions totalment iròniques. Per exemple, algunes vegades els bisbes espanyols han utilitzat arguments que feia servir Joan Pau II contra la fragmentació d'Itàlia. Tanmateix no deixa de sobtar que aquests arguments tenen una doble cara. Cal recordar que quan es produí la Unificació d'Itàlia, el 1860, Pius IX excomunicà Carles Albert de Savoia per haver incorporat els Estats Pontificis a la Itàlia unificada. Pel que fa al tema de la família, jo pens que l'Església té una doctrina ben definida del que és una família. Jo pens, però, que el que hauria de fer l'Església no és atacar els altres models de família sinó donar suport al seu. Tanmateix els matrimonis es reafirmen des del punt de vista humà i dels vincles que les persones volen mantenir amb les seves parelles.

- Què en pensau de les declaracions de l'abat de Montserrat que «l'Església no ha de voler tenir el monopoli d'una determinada opció política»?

- El parer de Josep Maria Soler, l'abat de Montserrat, té una gran incidència dins la societat catalana. «Ha parlat l'abat...», diuen. Aquest tipus de declaracions s'inscriuen dins una llarga tradició d'intervencions públiques amb la intenció de posar pau i de defensar el fet singular de Catalunya.

I allò que digué l'abat fa uns dies ho va dir en una homilia, no en unes declaracions a un mitjà. Per això, aquesta intervenció té un caràcter molt més pensat i estudiat i també un caire més solemne.

Dins l'Església hi ha sectors que tenen plantejaments victimistes i heroics. «No faran callar l'Església» diuen, i a mi em sembla que ningú la vol fer callar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris