algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 16°
21°

«Vaig suportar 24 anys pallisses del meu marit fins que tocà els meus fills»

Un total de 108 dones de Palma passaren pel centre d'acollida durant l'any passat

Una dona plora davant Cort. No pot parlar. Està gèlida i sola. Amb entrebancs demana ajuda i sols diu que està deseperada, no sap on anar. Aquell dia, ara fa just tres mesos, Consuelo Padillo, de 50 anys, digué prou a 24 anys de pallisses i maltractaments psicològics per part del seu marit. Desconfiada, es resistia a ser acollida pel centre de dones de l'Ajuntament. Però algú la convencé que en les seves circumstàncies, aquella, era la millor opció: amb tres fills de 15, 14 i 11 anys, sense feina, sense pis i sense família a Mallorca.

La rebé una veu dolça, amable: «No et preocupis, si tu vols t'ajudarem. Només si tu vols, te'n sortiràs», la tranquil·litzà. Era la directora del centre que gestiona Càritas des de l'any 1989. «El que feim és acompanyar-les en tot el seu procés però la feina més dura l'han de posar de la seva part». Afegeix: «treballem des de la il·lusió, treballem perquè se sentin segures perquè tornin a creure en sí mateixes, perquè tornin a sentir-se que són vàlides». «Et fan creure que tu sense ells no vals res, ets nul·la. Havia de demanar permís per comprar-me roba», recorda Consuelo. «Vaig estar massa anys aguantant pallisses, massa temps. El punt i a part va ser un dia que gosà copejar un dels meus fills: que em pegàs a mi, ho tenia com a molt introduït però els meus fills... vaig reaccionar, vaig dir prou», comenta la testimoni. «Se'n cuidava prou bé de no deixar-me la cara morada, pel què diran. Sabia que l'endemà havia de treballar», explica.

La casa és gran i freda, sols per fora, perquè per dins està carregada d'històries esfereïdores de persones que necessiten molt de caliu humà. Una de les treballadores definí el centre així: «És la casa de les oportunitats, la casa dirigida perquè la gent se senti còmode i protegida».

La memòria del centre d'acollida actualitzada la darrera setmana de gener de 2008, detalla que al llarg de 2007 han passat per aquesta casa un total de 108 dones (110 el 2006), 66 de nova incorporació i 44 reincidents d'anteriors vegades. Aquest servei també ha acollit 85 famílies (69 el 2006), 62 de les quals integrades per mares amb fills, la resta són biparentals. La directora explica que totes aquestes dones arrosseguen «un passat que no és gens fàcil, semblen dèbils, però en realitat són molt fortes». El 59, 31% de les acollides aquest any al centre han estat immigrants. Les que aguanten a la casa són les que han preparat més el terreny, diu. El centre té una cabuda per a una seixantena de persones distribuïdes amb 19 unitats (habitacions) destinades a les dones víctimes de violència de gènere i tres unitats més a famílies en situació d'emergència. En aquests moments, comenta la directora, el centre on hi treballen 19 persones, es troba ple. La treballadora social explica que a la casa s'hi fan distints programes: el d'assessorament les 24 hores del dia, el d'inserció social i el programa d'acollida.

Consuelo abandonà la casa el mes de gener. Durant aquests mesos trobà feina i escolaritzà els seus nins. Ara comença a recuperar el somriure, però encara no el té sencer. La ferida és massa interna. Sap que li costarà esforç remuntar la xacra que arrossega per culpa del seu marit maltractador. «Han fet molt bona feina amb mi, vaig arribar destrossada i ara em sento lliure, capaç de tirar endavant dec part de mi al centre», diu. Fa un parell de setmanes condemnaren el seu marit a sis anys de presó i 15 més d'allunyament. Ella ha tingut sort perquè ho pot contar. En canvi, per a altres, ja és massa tard.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris