algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
11°

«Com més alt és el nivell social, més por té la dona de denunciar i més recursos té l'agressor»

Margalida Thomàs, directora de l'Institut de la Dona, creu que la Llei de violència de gènere és un bon instrument

ANTONI OLIVER. Palma.

-Com valorau la sentència del Tribunal Constitucional a favor de la Llei d'igualtat?
-Crec que estam d'enhorabona totes les dones. Aquesta va ser una llei molt consensuada entre tota l'esquerra. És una llei que posa normes de paritat que són necessàries en aquesta societat. La igualtat s'està fent efectiva en àmbit de carrer en alguns aspectes i ara es farà efectiva en àmbit de representació política i es recomana que també es faci efectiva als consells d'administració de les grans empreses. L'actitud tant obstruccionista del PP se'ls gira en contra. Entenen els temes d'homes i dones amb una actitud paternalista. Aquí es va demostrar en una llei «per a la dona». Tenim el compromís de canviar aquesta llei i fer una veritable llei d'igualtat autonòmica.

-La llei ja ha tingut alguna traducció en dades?
-Ha augmentat el nombre de dones en els parlaments. També han augmentat els dies de permís paternal. S'ha facilitat l'accés de la dona a càrrecs directius. Les administracions han d'anar fent plans d'igualtat per aplicar-se la llei elles mateixes. La comunitat autònoma també ho haurà de fer.

-I quant a l'empresa privada?
-És el marc que resta més a discrecció de les empreses. Però donarem instruments perquè des de l'empresa privada també es pugui fer efectiva la igualtat. El tema de l'accés de la dona a alts càrrecs directius és un sostre de vidre. La dona s'ha incorporat a llocs de responsabilitat, però topa amb un sostre que la fa transparent i que no arriba a rompre per assolir els càrrecs d'alta responsabilitat. Les lleis poden ser bons intruments, però necessiten una bona aplicació.

-Hi ha una igualtat salarial?
-En alguns sectors sí. Continua essent una reivindicació, per exemple a l'hostaleria, on no només el sou és diferent, sinó que l'accés en el lloc de feina és diferent. Aquestes diferències s'han de continuar reivindicant en el marc sindical de les negociacions col·lectives. Estam elaborant guies d'igualtat per a la negociació col·lectiva. L'Institut Balear de la Dona està a punt d'editar una guia per a l'aplicació de la igualtat a les empreses.

-Faran un pla d'igualtat?
-No de manera immediata. El plantejament és fer primer una llei d'igualtat i que de la llei surti el pla. Això no vol dir que, per exemple, els consells insulars no facin els seus plans. Però en àmbit autonòmic prioritzam la llei.

-Quin balanç es pot fer de la violència de gènere, són efectives les mesures posades en marxa?
-Estic impressionada pel fet que en un mes tinguem nou dones assassinades per violència de gènere, masclista. És important que aquesta violènia sigui rebutjada socialment. L'agressor ha de ser rebutjat socialment, per homes i dones. La Llei del 2004 de mesures contra la violència de gènere és un bon instrument. Aquesta llei es va reivindicar durant molts d'anys perquè es considerava que el Codi Penal i la legislació no es corresponia a aquesta necessitat. Hi ha pressió social per una bona aplicació de la llei, però també hem de pensar que les darreres víctimes, quasi totes, no ho havien denunciat. No s'havia posat en marxa el procediment policial. Hi ha molta violència soterrada. Les víctimes han de fer la passa d'identificar-se com a víctimes.

-Les polseres són eficaces per controlar els malctractadors?
-En aquest moment a les Balears hi ha deu persones amb aquestes polseres. Aquest és un mecanisme que es posa en marxa quan hi ha intervenció judicial, per tant després d'haver-hi agressió, no és un mecanisme preventiu. És efectiu? El mantenim perquè les dones víctimes se senten segures quan saben que l'agressor està controlat. És un mecanisme de control i prevenció, perquè si l'agressor s'acosta a la víctima, la Policia s'hi presenta. En un futur, aquest mecanisme ha d'estar a càrrec de la futura conselleria de justícia, perquè és un jutge qui l'ordena. No ha d'estar a càrrec de l'Institut de la Dona.

-Les estadístiques tracen algun perfil de situacions que donin com a conseqüència el maltractament?
-La veritat és que no. Hi ha una tendència a pensar que hi ha més violència a famílies desestructurades, amb baix nivell d'ingressos... A tot això hem de dir que no. No hi ha un perfil determinat. Desgraciadament, hi ha víctimes d'alt nivell econòmic, de totes les classes socials i nivell d'estudis. El que passa és que com més alt és el nivell social i econòmic, més por tenen de denunciar i l'home agressor sol tenir més recursosper fer un maltractament psicològic.

-Què en pensau de la campanya en contra de les clíniques que practiquen avortaments?
-Veritablement és una campanya. La llei actual ha quedat obsoleta. I ara que ve una campanya electoral, s'han de poder debatre aquests temes. L'avortament és una darrera passa, el que és important és una bona educació sexual i un bon ús dels mètodes anticonceptius. A la propera legislatura s'ha de poder discutir una bona llei d'interrupció voluntària de l'embaràs, que doni garanties a les dones, que puguin triar la seva maternitat. I que aquestes intervencions es puguin fer a la sanitat pública.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris