nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
16°

Balears hauria de rebre 300 milions més amb un finançament basat en la població

Sectors econòmics insten els partits a canviar un sistema que fa «perillar» l'estabilitat

El finançament de Balears augmentaria en 300 milions d'euros anuals si, enlloc dels criteris de redistribució actuals, imperàs el criteri de població. Aquesta és una de les reivindicacions de la plataforma creada per les principals entitats econòmiques de les Illes, que ahir signaren la proposta que plantejaran als partits per millorar un sistema de finançament que posa en «perill» l'economia balear.

La plataforma, liderada pel Cercle d'Economia i integrada per entitats com la Cambra de Comerç o la CAEB, planteja una revisió del sistema de finançament perquè en la redistribució de fons es tingui en compte també els turistes. Però no es queda aquí, també pretén evitar que el sistema continuï convertint la Comunitat que més recapta, Balears, en la que menys rep i que, a més, això perjudiqui el seu creixement econòmic.

El catedràtic d'Economia de la Pompeu Fabra, el menorquí Guillem López-Casasnovas, que ahir aportà arguments tècnics a la reivindicació de la plataforma, apuntà que l'actual sistema depèn massa de cojuntures de «governs amics o enemics» i, per evitar aquesta discrecionalitat, apostà per avançar cap al «pacte», el «federalisme fiscal», on tothom tingués clar el que recapta i el que pot gastar.

«No hi ha cap Estat del món que tingui un sistema de finançament tan injust, discriminatori, confús, obsolet i subjectiu com aquest. Aquí no paga qui més té sinó qui pitjor negocia», afegí el president del Cercle d'Economia i exconseller del PP, Alexandre Forcades, principal impulsor de la plataforma i de l'acord signat per unes entitats que representen 60.000 persones. Forcades advertí que la seva proposta pretén que els serveis socials bàsics siguin iguals per a tothom i que les comunitats que més aporten no acabin rebent per sota de la mitjana.

Segons les darreres dades (de l'any 2005), Balears és la comunitat amb més ingressos fiscals per càpita -just superada per Madrid, desvirtuada per l'efecte 'capitalitat'- però, una vegada redistribuïts els recursos, les Illes acaben sent les que tenen menys finançament disponible. I això es produeix en un context en què Balears perd posicions en renda per càpita -ja ocupa el desè lloc en renda disponible per càpita- i mostra indicadors força precaris en formació, infraestructures i serveis públics i cohesió social.

Uns «símptomes de preocupació» relacionats amb un sistema de finançament articulat «de manera opaca» i amb diferents criteris de distribució, advertí López-Casasnovas. Tant és així que, per exemple, les Illes obtenen un plus d'insularitat del 4% en el finançament, però s'apliquen després uns fons d'anivellament que es mengen aquest 4%.

«El sistema actual és tan complicat que qualsevol cosa que s'apropàs a la base poblacional suposaria, només per això, un increment del finançament per a Balears del 18%», assegurà López-Casasnovas. Un 18% anual són 298'26 euros més per càpita i, per a una població d'un milió d'habitants, són gairebé 300 milions l'any.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris