nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
16°

'Ni que em matassin diria com així les galletes em surten esclafades'

Gori Noceras, de Muro, fa «pa mariner» per als que estan a terra

ANTONI MATEU. Palma.

Noceras és un llinatge que ve de temps antic i que, al llarg de la història, només ha tingut presència al poble de Muro. Durant anys, els membres d'una nissaga portadora d'aquest cognom ocuparen càrrecs, com a jurats, a la Universitat d'aquesta vila, molt abans d'allò del Decret de Nova Planta.

En l'actualitat, tot i l'èxode de la part forana cap a Ciutat ocorregut durant els anys seixanta i setanta, a Palma, tan sols hi ha un titular d'una línia de telèfon que sigui Noceras de llinatge. Almanco això és el que es desprèn després d'una consulta ràpida a les Pàgines Blanques de Telefónica, que és aquesta guia que, amb poca rigorositat científica, permet saber com es reparteixen els llinatges sobre la geografia illenca.

Ben segur que l'origen d'aquest llinatge, si fa no fa, deu esser tan antic com el de les galletes marineres, que fa Gori Noceras Serra (Muro, 1954).

«Aquesta casta de galleta és molt especial. Saps per què es diuen de barco? -pregunta Gori. Idò perquè altre temps se les enduien els mariners per anar a navegar. Com que el pa tornava moll, havien de menester una casta de galleta que no es perdés i que pogués aguantar tota la travessia. Fins i tot, he sentit a dir que n'hi ha que els diuen 'pa de barco'».

«Aqueixes galletes -diu Gori, tot agafant-ne una-, com que són pitjades i no s'estufen, s'estorben molt a tornar xereques, fins i tot més que les bufades».

Gori té la recepta gelosa i no la diria per res del món. «Ni que em matassin, diria com així les galletes em surten esclafades! Jo tenc dos fills bessons, de 22 anys, que en volen viure, d'això. Si només fóssim jo i la meva dona... res seria! Si en vengués un i em posàs un bona grapada de doblers damunt la taula, m'ho pensaria», assegura el forner.

«L'any passat, la meva dona i jo anàrem a una fira de forners que fan cada any a Barcelona. I devora nosaltres tenia la paradeta una gent de Galícia que feia galletas marineiras. Com que els gallecs tenen molta de tradició marinera i, a més, molts se'n varen anar a Buenos Aires a fer fortuna, tenen aquesta casta de galletes que s'assemblen molt a les nostres», explica.

Les galletes de Gori Noceras es poden trobar arreu de Mallorca, sobretot en petits establiments. Ell reconeix, però, que «entrar a les grans superfícies és difícil». «Fa devers quatre o cinc anys férem unes bosses amb un disseny nou, molt més modern. Però saps què va passar? -demana el galleter. Idò que en aquell mateix temps es va estravenir que Rosdor va llançar al mercat una nova galleta forta amb una campanya publicitària de molts de doblers en què sortia Rafel Nadal i tot. I això va fer que les nostres vendes s'estabilitzassin i no poguéssim créixer més. I ara, saps què ha passat? Idò que Rosdor, a la fi, ha desaparegut. Can Guixa, que és Quely, els ho ha comprat tot. Com que era la màxima competència que tenia!».

«Les nostres galletes, però, tenen un públic molt especial. Molta de gent, baldament estigui avesada a menjar-ne de bufades, ara vol tastar-ne aquestes d'esclafades. Moltes dones velles em diuen: 'Gori, i com hi hem de posar la sobrassada, a aqueixes galletes, si no es poden xapar!'. 'Fotre!', dic jo. 'Idò escampau-la a damunt!'. Saps què passa? Que aquesta gent gran està avesada a menjar galletes fortes reblanides dins la llet. I les nostres, com que tot és crostra, no arriben a reblanir-se. I com que duen barram postís no les poden rosegar. Bé..., sí que arriben a reblanir-se! Però la llet ja ha tornat freda».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris