cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
17°

«La meva feina mescla la tècnica i l'artesania amb una visió artística»

Manel Alba, pintor, escultor i artista autodidacte i polifacètic

FRANCESC GOST. Mancor.
Manel Alba Mateu (Mancor, 1979) és un artista singular, amb un perfil que es resisteix a qualsevol classificació podríem dir convencional. Ell es defineix básicament com un pintor escultor, però a la pràctica aquest autodidacte inquiet i polifacètic, afeccionat des de petit al dibuix, a la pintura i a les motos i cotxes, dóna forma a tot tipus de coses i les pinta «a la carta» -com ell mateix afirma-, des de parafangs de Harley Davidson a gegants i bèsties de foc.

- Com hauríem de definir la vostra tasca?

- Jo crec que és una mescla entre tècnica i artesania, amb una visió artística. He treballat amb aerografia damunt plàstic, amb elements de cotxes i motos, fins i tot he elaborat unes rosasses per a la façana d'un hotel de Màlaga. En general m'encarreguen tasques molt diverses, que impliquen donar forma a coses i a continuació pintar-les depenent de la utilització que s'hi ha de donar. I sempre tenint en compte que vull fer un producte de qualitat, a satisfacció dels clients, entre els quals, per cert, abunden els alemanys, que són molt exigents en temes de qualitat.

- Quins encàrrecs dels que heu fet destacaríeu?

- Els gegants de Binissalem i els de Mancor, per exemple, elaborats a base de fibra i escuma tapissada, i amb un suport ergonòmic que també he incorporat als gegants d'Alcúdia i Alaró. Així mateix he fet la bèstia de foc de Manacor i les caretes dels dimonis d'Eivissa. Tots aquests elements han de tenir en compte dues coses: han de ser resistents i també còmodes per als integrants de les colles que els han de dur; cosa que no sempre es té en compte quan es fabriquen en sèrie. M'interessa mantenir un equilibri entre la part exterior i la interior dels gegants, entre la fesomia i l'estructura de les figures, la qual cosa també duu molta més feina quan no s'elaboren per procediments artesanals.

- Enteneu que és una manera, la vostra, de potenciar la nostra cultura popular?

- Pens que sí. Jo estim molt la cultura popular de Mallorca, i és cert que els darrers anys, com més m'he dedicat a aquest tipus d'encàrrecs, m'hi he sentit més involucrat, sobretot perquè a l'hora de fer aquesta tasca tens molt en compte la reacció de la gent, pots comprovar com allò que fas és apreciat per persones que també valoren els nostres símbols. Per això, els darrers quatre o cinc anys he viscut la meva tasca d'una manera més intensa, perquè veure com la gent valora el teu treball et dóna una gran satisfació.

- Es pot parlar d'una indústria mallorquina dedicada a elaborar aquests símbols populars?

- En el cas dels gegants, per exemple, la veritat és que hi ha poca gent a Mallorca que s'hi dedica habitualment, no és com a Catalunya, on sí que n'hi ha una indústria estable. A vegades et sap greu veure com des de Mallorca mateix algunes entitats o institucions comanen gegants a la Península, quan aquí podem donar sortida perfectament a aquesta demanda, i el resultat sempre serà de màxima qualitat, però més proper i més nostre. Potser les institucions tampoc no valoren gaire la feina que, en aquest camp, feim aquí.

- La vostra tasca té un clar component bohemi o, per contra, pensau que és una feina més?

- Fa uns deu anys que m'hi dedic de manera professional -abans ho compatibilitzava amb altres feines- i la veritat és que tenc encàrrecs per continuar fent allò que més m'agrada, fins i tot assumint nous reptes i projectes per fer coses noves, perquè això és el que de veres estimula un artista. De tota manera, i com ja he dit abans, allò més agradable que té aquesta feina és que et permet treballar amb coses que fan feliç la gent; i poder comprovar que el teu esforç produeix il·lusió i alegria a moltes persones és, per mi, un sentiment que t'estimula molt.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris