algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

«Per amor, hi ha qui claudica de certs valors que abans tenia per intocables»

Darder, degà de la Seu, parla del descens de matrimonis religiosos i de l'augment de l'apostasia

Pel degà de la Seu i canceller de la Cúria, Joan Darder Brotat (Alcúdia, 1941), en certs sectors socials existeix «una campanya orquestrada contra l'Església amb l'objectiu de desprestigiar-la». DdB ha volgut parlar amb aquest jutge diocesà arran de l'aparició, la setmana passada, a la premsa de la notícia que deia que Balears ocupava el segon lloc en el rànquing de les comunitats amb menys noces religioses, després de Catalunya.

-Li preocupa, a l'Església, aquest descens de matrimonis religiosos?

-El que jo, com a Joan Darder, i especialista en dret canònic que som, et puc dir -el meu parer en cap cas representa la totalitat de l'Església- és que primer de tot s'ha de mirar la qualitat i la quantitat dels matrimonis. D'entre tots els que actualment es casen per l'església n'hem de destriar de tres castes: aquells que senzillament ho fan perquè la cerimònia religiosa és més guapa que la civil; els que tenen un sentiment religiós «aigualit», que en dic jo, que potser creguin en un déu, però no necessàriament cristià; i el tercer grup és el d'aquells que tenen un vertader sentiment cristià. Si minvassin aquests darrers sí que seria motiu de preocupació.

-Per ventura, el fet que ara es puguin casar parelles del mateix sexe ha fet minvar proporcionalment el gruix de matrimonis religiosos.

-No ho crec, jo. És cert que a Mallorca n'hi ha moltes d'unions entre homosexuals, però en comparació no deixen de ser testimonials. Allò més mal, saps què és? Idò aquella persona que sabent que era homosexual consentí formar una família, diguem-ne, «legal» als ulls de l'Església. Llavors sí que es tracta d'un procés de difícil solució. Jo pens que hi ha molts de factors que provoquen aquest descens de matrimonis religiosos. Per una part, hi ha la manca de compromís. Molts dels que es casen avui dia, ho fan sabent d'antuvi que allò no serà etern. D'altres, després de diversos fracassos sentimentals, també tenen por. Però també és ver que hi ha parelles que, després de viure plegats uns anys, decideixen casar-s'hi.

-I què en pensau, de l'auge de l'apostasia?

-Mira, una vegada em vaig trobar amb un cas estranyíssim. Una al·lota d'una família molt coneguda del centre de Palma, de la qual evidentment no diré el llinatge, em vingué a veure amb qui havia de ser el seu marit. Resultava que es volien casar per l'església però hi havia un problema: feia uns quants anys que aquell jove havia fet constar la seva apostasia. Era una cosa totalment incongruent. Finalment, optàrem per deixar-los casar perquè el matrimoni és cosa de dos. Ella volia viure aquella unió de manera cristiana i ell compartia els valors de la parella única i per a sempre. Per tant, hi ha qui per amor claudica de certs valors que abans tenia per intocables.

-És tan difícil com diuen, apostatar?

-Basta venir a la casa de l'Església amb el DNI i el certificat de baptisme de la parròquia en qüestió. S'ha d'aclarir una cosa, però. L'Església no apostata ningú. Cadascú, de manera lliure i individual, apostata, o renega de la seva fe, que és el mateix. Llavors, si ho desitja, l'Església ho constata. El rector de la parròquia on fou batiat fa una anotació a baix del seu nom. Això és tot. De vegades passa que qualcú, com que diu que «n'ha quedat ple, de capellans», i no en vol veure cap, ho fa a través d'un notari. I a aquest, li costa doblers.

-Com és doncs que l'Església té un cert desprestigi en aquesta qüestió?

-És bo de veure. Tots aquells que reneguen d'una institució, sigui quina sigui, han de justificar que se'n van. No poden dir, per tant, que allà on eren estaven bé. Aquests darrers anys, arreu de l'Estat, hi ha hagut una campanya orquestrada per afavorir el fenomen de l'apostasia. Les peticions, fins i tot, ens arribaven en forma d'imprès dirigides a «l'arquebisbe de Mallorca». Ja em diràs! I Mallorca no ha estat arquebisbat mai. L'arquebisbe és a València. Aquí, ha estat Estel Negre qui ha portat la iniciativa. Amb alguns membres d'aquest col·lectiu que han vingut a veure'm amb la decisió madurada, hi he tingut molt bona relació.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris