cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

El Molinar i General Riera, els més castellans

Aquests dos barris concentren el major nombre de plaques de carrer sense normalització lingüística

ANTONI MATEU. Palma.

La barriada del Molinar i la zona del carrer de General Riera són els dos redols de Palma que concentren més plaques de carrer escrites en castellà. Així ho demostren més d'un centenar de fotografies que Joves de Mallorca per la Llengua han rebut a la seva web durant aquests dos darrers mesos.

Antoni Palou rebé ahir, de mans de Sebastià Maimó i d'Antoni Moyà, portaveus de l'entitat, una càmera digital com a premi, per haver estat qui més imatges ha fet de plaques sense normalització lingüística en el concurs de la Marató fotogràfica de Palma.

Les causes d'aquesta elevada concentració en aquests llocs determinats, i no en altres, no són cap misteri. En el cas de la zona de General Riera, Maimó apunta que «el fet que aquesta barriada experimentàs un gran creixement urbanístic durant els anys de la postguerra i que, els nous noms de carrer fessin referència a alferes, soldats, falangistes, i capellans o frares, poden explicar el gran nombre de plaques escrites en castellà».

Precisament, aquesta també era una de les condicions de la marató. Els concursants, no tan sols, havien de limitar-se a cercar plaques escrites en castellà, sinó que també havien de detectar aquelles retolacions de caràcter feixista. «Cada migdia, al descans per dinar que fem a la feina, jo aprofitava per anar a fer una volta a peu i fotografiar totes aquelles plaques que veia que no estaven escrites en la nostra llengua», explicà Palou.

La segona premiada, Sílvia Escobar, que aportà devers una trentena de fotografies, rebé dues entrades per assistir a la propera Acampallengua que tindrà lloc -en un poble encara per determinar- la propera primavera.

Martina Clemen, la tercera premiada, és el cas més particular d'entre tots els guardonats. Aquesta estudiant de filologia hispànica, nascuda a la ciutat d'Hamburg, només fa tres mesos que viu a Mallorca. «A la universitat on estu-diava, a Alemanya, fou on vaig començar a interessar-me pel català. Un cop he estat aquí, he decidit implicar-me en la normalització d'aquesta llengua a tots els àmbits ja que és la pròpia de Mallorca», explica Martina. «Fa un parell de mesos, -comentava ahir un dels seus companys de pis, que l'acompanyà a rebre el premi- ens va arribar un correu de Martina, escrit en català, on ens deia que cercava pis per venir a viure a Palma. Nosaltres fórem els únics que li responguérem en català. I òbviament, com que ella volia aprendre la nostra llengua, ens va triar a nosaltres».

Ara, Joves de Mallorca per la Llengua enviarà totes aquestes fotos a l'Ajuntament de Palma perquè les facin servir, com a document gràfic, per canviar la retolació dels carrers. «Palma, com a capital de Mallorca que és, ha de donar mostra de normalització lingüística a l'Illa. Ciutat ha d'esdevenir el mirall en el qual s'hi reflecteixin la resta de pobles», explicà Sebastià Maimó.

Tots els sociolingüistes coincideixen a dir que les ciutats són un punt clau en la recuperació de les llengües minoritzades a qualsevol territori.

En una entrevista que Ernest Querol (Morella, País Valencià, 1958), coordinador de l'enquesta sociolingüista més recent de tot l'àmbit idiomàtic, concedí a DdB el mes de novembre passat, deia que «perquè les llengües prosperin és necessari que, sobretot, siguin presents en els entorns urbans i en els àmbits moderns».

Querol es planyia que, «en aquests darrers anys la ciutat de Castelló, que sempre ha estat majoritàriament catalanoparlant, ha fet un tomb molt gran a favor del castellà». «És evident que la castellanització de la ciutat sempre fomenta el procés de tota la comarca i la demarcació», digué l'estudiós.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris