nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
19°

«La política exterior estatal havia marxat per camins poc habituals»

Marcos Gómez acaba de ser nomenat ambaixador a Nova Zelanda

Marcos Gómez Martínez (Artà, 1965) fou nomenat ambaixador a Nova Zelanda aquest mes de desembre. Gómez ha estat diplomàtic a Moscou, Buenos Aires i Ginebra, i amb ell són cinc els diplomàtics mallorquins que representen l'Estat arreu del món. Però ell, diu, és l'únic «de poble». La resta són d'Inca i de Palma, i estan destinats a Copenhaguen, Belgrad, Bangkok i Berlín.

-Ho demanàreu vós, anar a Nova Zelanda?
-Això normalment ho proposa el Govern espanyol per decisió del Consell de Ministres.

-I vós hi estiguéreu d'acord...
-Quan decideixes ser diplomàtic, assumeixes les destinacions que et demanin. Un diplomàtic sempre fa voltes pel món, i això té pros i contres. En l'àmbit familiar és difícil, però també coneixes molts de llocs i cultures diferents que et donen una visió més àmplia del món.

-Quines relacions té l'Estat espanyol amb Nova Zelanda?
-En general bones, però poc intenses per la distància que ens separa. Nova Zelanda, com Espanya, dóna importància a la participació en òrgans multilaterals, i està en els organismes on treballen els països més desenvolupats del món. Igual que Espanya, està a l'ONU, a l'OMC i en les plataformes de cooperació.

-Quina rellevància té per a l'Estat espanyol la relació amb aquesta illa d'Oceania?
-Són dos països llunyans, però amb punts comuns. A més, Nova Zelanda es troba en una regió on es juga el futur econòmic del planeta, a poca distància dels gegants asiàtics (la Xina i el Japó), d'Austràlia i també de Canadà i EUA, i de les economies més dinàmiques d'Amèrica Llatina. Espanya no es pot permetre no tenir presència en aquesta regió.

-Què destacaríeu de la cultura política neozelandesa?
-Fou el primer Estat del món que donà el vot a la dona i que oferí un sistema de Seguretat Social integral. Hi ha molta població anglosaxona, però també minories ètniques molt enquadrades, a diferència d'altres indrets semblants, com Austràlia, on hi ha força conflictes.

-Sempre han estat bones, les relacions amb aquest país?
-Gairebé sempre. Algun pic hi ha hagut tensió per friccions amb temes de pesca, però sempre coses petites. La primera ministra de Nova Zelanda viatjà a València durant la passada Copa Amèrica, i té una excel·lent relació amb el president Zapatero.

-Quin tipus d'intercanvi poden establir ambdós estats?
-És limitat per la distància, però ells ens venen pomes i kiwis. A més, tenen un gran potencial d'energia alternativa, i nosaltres també, ja que Espanya és la segona potència mundial d'energia eòlica i la segona d'Europa en energia solar. La meva tasca és potenciar l'intercanvi.

-Vós heu passat per Rússia, l'Argentina i Suïssa. Què ha de tenir un bon diplomàtic?
-Capacitat d'adaptació i comprensió. Tots tres són indrets diferents. Rússia no s'acaba de conèixer mai, però va ser molt interessant.

-Potser la de Ginebra, a l'ONU, fou l'experiència menys dificultosa.
-No us cregueu, Buenos Aires també és molt propera, et tracten amb molta afabilitat. Som fills de la mateixa carn i es nota. A prop de Buenos Aires està Santa Maria, on és ple d'ensaïmades mallorquines, ja que hi ha molts de fills de l'Illa que conserven fins i tot la nostra llengua.

-Durant els darrers quatre anys heu actuat com a assessor del Govern espanyol...
-Sí, al Departament d'Exteriors donant suport directe al president Zapatero, quan ha de fer activitats internacionals. Per a mi ha estat un privilegi, i hem reconduït la política exterior, que havia marxat per camins fora dels habituals. Hem intentat normalitzar les relacions amb Europa, la Mediterrània i l'Amèrica Llatina.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris