nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
20°

La novena comunitat amb veu pròpia a Madrid?

El diputat nacionalista faria entrar les Illes Balears en aquest «club» format per nacionalitats històriques

La coalició nacionalista que s'està gestant aquests dies a Balears amb vista a les properes eleccions generals del 9 de març pot fer entrar les Illes, en el cas d'obtenir representació, en el «club» de comunitats autònomes que han disposat de veu pròpia en el Congrés dels Diputats. Des de les primeres eleccions democràtiques, l'any 1977, aquestes han estat vuit: Catalunya, País Basc, Galícia, Canàries, Andalusia, Aragó, País Valencià i Navarra.

No obstant això, els partits que han obtingut representació a Madrid per a les seves comunitats ho han fet a partir de distintes fórmules polítiques, i també des de punts de partida ideològics molt diferents, sense que la definició estrictament nacionalista hagi estat el seu denominador comú. A les Corts han tingut escó des de posicionaments regionalistes des dels canaris o els aragonesos (d'esquerres i de dretes), fins a independentistes com els d'Herri Batasuna o Esquerra Republicana.

Catalunya i el País Basc són les dues comunitats que han tingut de manera ininterrompuda aquesta representació a Madrid, i Convergència i Unió (CiU) i el Partit Nacionalista Basc (PNB), respectivament, els partits amb major representació fins al punt d'haver-se convertit en determinats moments en una peça clau per a la governabilitat d'Espanya. D'això, catalans i bascs n'han tret profit per als seus interessos, i tant ho han fet amb el PSOE com amb el PP.

Però els diputats d'altres comunitats sense l'anomenada «obediència estatal» també han aconseguit acords importants amb el Govern central de torn, a canvi de garantir el seu suport en el Congrés dels Diputats. Coalició Canària ho ha fet també amb socialistes i populars, i durant aquesta darrera legislatura altres partits amb menys representació, com el Bloc Nacionalista Gallec o la Chunta Aragonesista, han aconseguit un augment de les inversions estatals a les seves comunitats respectives a canvi d'un suport puntual a les Corts al govern socialista en minoria.

En qualsevol cas, les vuit comunitats que han disposat de diputats amb aquest marge de maniobra negociadora a Madrid conformen el grup de les anomenades «nacionalitats històriques». El nou Estat d'Autonomia aprovat l'any passat, a diferència del de 1983, atorga a les Illes Balears aquesta denominació i, de fet, es tracta de l'única comunitat autònoma amb llengua pròpia cooficial amb el castellà que mai ha tingut un diputat en el Congrés que no sigui representant de partits d'àmbit estatal.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris