cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

«Mallorca i Montuïri han perdut identitat, ja no són allò que foren»

Onofre Arbona, director de la revista Bona Pau des de fa mig segle

FRANCESC GOST. Montuïri.
Onofre Arbona Miralles (Algaida, 1925) ha dedicat tota la seva vida professional a l'ensenyament. De ben jove començà a col·laborar amb la revista local de Montuïri Bona Pau, de la qual és el màxim responsable des de 1953. Ara, a vuitant-dos anys, aquest periodista vocacional -ha estat corresponsal del diari Ultima Hora i de l'antic Baleares durant molts d'anys- reflexiona en veu alta sobre la realitat del poble que ell ha seguit, com a observador, durant el darrer mig segle.

- Com i per què neix la revista «Bona Pau»?

- Bona Pau apareix per primeva vegada, en format de full parroquial, el 1952, en plena dictadura. L'objectiu inicial era donar a conèixer un poc -dins les limitacions lògiques d'aquella època, sense llibertat d'expressió- la realitat de Montuïri, sempre tenint en compte un mètode doble: informar i formar el lector. A partir de l'any següent -1953- la publicació ja va adoptar un format més propi d'una revista i jo m'hi vaig incorporar.

- Han passat més de cinquanta anys, un marge de temps de grans canvis per a Montuïri.....

- Les diferències entre el poble d'avui i el de llavors són abismals, encara que els objectius de la revista són encara els mateixos: donar a conèixer la realitat social, política, econòmica, religiosa o cultural del poble. El problema és que ara no hi ha gent jove per continuar la nostra tasca, avui és molt difícil trobar gent que per res vulgui fer res. Per tant, a llarg termini no som optimista sobre la continuïtat de la nostra revista, almanco amb aquest format de publicació independent.

- Què destacaríeu d'aquests canvis que ha viscut el poble?

- Sobretot de els caire social. Fa només quaranta o cincuanta anys la majoria de la gent del poble feia feina al camp, els infants anaven a ecola fins als 10 o 11 anys i a continuació anaven a ajudar els seus pares a foravila. Hi havia molt poca cultura; alguns just just sabien llegir i escriure (els qui en sabien, que no eren tots) i el clero exercia un gran poder sobre la gent. Tot això avui ha canviat radicalment, la gent ja no treballa al camp -alguns conserven un petit hortet per als cap de setmana- i en general pens que la gent ha tornat més escèptica, es relacionen menys els uns amb els altres, i per tant la vida social de Montuïri han minvat molt durant els darrers anys.

- Culturalment, però, enteneu que s'ha avançat?

- És evident que el nivell cultural de la gent de Montuïri s'ha elevat molt durant els darrers vint anys; de fet, gairebé un terç dels joves del poble estudien a la Universitat, i això, per si mateix, ja mosta el canvi produït. Però pel que fa a l'oferta cultural que tenim al poble, la veritat és que hi ha més aviat poca cosa.

- Com afecta la immigració a la realitat quotidiana del poble?

-A Montuïri -estam parlant de devers 2.700 habitants- actualment hi ha prop d'un 10% de població immigrant, sobretot equatorians i magrobins. Si parlam de convivència diària, la veritat és que no hi ha conflictes, però és un col·lectiu que està poc integrat en la vida del poble. És un procés que passa també en altres pobles del Pla, ajudat pel fet d'estar ben comunicats i a prop de Manacor o de Palma. De fet, entre el 80 i el 90% de la població de Montuïri treballa fora del mateix poble.

- Considerau que Montuïri -i Mallorca- camina cap a la seva despersonalització?

- Sense cap dubte estam perdent identitat, i ni Mallorca ni Montuïri no són ja allò que foren. Aquí, amb motiu de les festes patronals sembla que la gent recupera un poc la seva memòria i pareix, per uns dies,un poble més cohesionat; però en acabar les festes torna a ser una societat que perd moltes senyes d'identitat, com els malnoms, per exemple, que els joves ja ni tan sols saben què són.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jaume Garcías Ribas, fa 5 mesos

Som mallorquí i visc a Málaga desde l'any 76, torn a sa roca bastant sovint i menos mal que ancara amb sa meva familia puc xerra amb mallorquí, me está donant s'impresió de que es mallorquíns s'están extinguent i están siguent suplentats per gent de "parlá catalá", ses noticias no son en mallorquí, es nostro xerrá está siguent elimininat, em fa molta pena em fa plorera. Respect a nes catalans i se seva llengo, peró no mos dexeim destruí lo nostro,

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris