cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
16°

«Cada pic que toc el timbre de ca la meva alumna la Policia em retura»

Àngel Igelmo ensenya castellà a la filla del president de Montenegro

«Cada vegada que vaig a fer classes, toc el timbre de la casa i el policia que hi ha a baix sempre em demana: 'Jove, que saps on vas?'», explica Àngel Igelmo (Palma, 1983). «I jo responc: 'Ves, jo faig classes de castellà a Tatiana», diu aquest jove estudiant d'Enginyeria Tècnica Agrònoma, que des del setembre passat resideix a Podgorica, la capital del nou estat europeu de Montenegro. La seva alumna en qüestió, Tatiana, és filla del president, Filip Vujanovic. Així s'explica el misteri.

«Com que cada dia canvien el policia que vigila el portal de la casa, no em coneixen i, a posta, sempre em demanen qui som i on vaig», explica Àngel.«Per molt presidencial que sigui aquesta estudiant, -comenta Àngel- així mateix, quan vaig connectar amb ella, em va regatejar el preu de les classes. Jo li vaig dir que cobrava a 15 euros l'hora i mitja i ella em va demanar que les rebaixàs a 13. I hi vaig accedir».

«La cosa estranya -explica el jove professor de castellà- fou que ella em va dir: 'No tinguis ànsia, que jo et vindré a cercar a casa teva, el primer dia'. I així va venir la sorpresa. Aquell primer dia de classe una al·lota vingué a cercar-me amb un cotxe amb xofer particular. Hi vaig pujar i em vaig trobar que em menà a la residència presidencial». Àngel pensa que a Montenegro «hi ha un gran interès per aprendre castellà». Segons el jove palmesà, una possible explicació «és la gran quantitat de telenovel·les sud-americanes sense doblar que es transmeten per les cadenes de televisió a Montenegro, que fan que els joves duguin una gran quimera».

«El més interessant, però, saps què és? -pregunta Àngel. Que moltes de les al·lotes que tenc a classe, quan vénen, ja saben parlar-ne, de castellà. Moltes n'han après totes soles mirant els serials. S'ha de tenir en compte que el seu idioma, el serbocroat, que és una llengua eslava, no té cap característica comuna amb les llengües romàniques. Això, per tant, té molt de mèrit. Fins fa relativament poc, els montenegresos, a causa del passat comunista empraven l'alfabet ciríl·lic. Moltes de les plaques dels carrers encara hi estan escrites. Ara, però, la gent usa normalment l'alfabet llatí».

Amb el seu xerrar, sembla com si tot l'alumnat del jove professor fos femení. No ens ho aclareix. El que sí que diu Àngel és que va triar Montenegro com a lloc de residència temporal ja que la seva al·lota, una jove francesa, viu allà perquè fa un lectorat de francès a la ciutat de Podgorica. Àngel pensa que l'herència de l'època comunista de Montenegro està a punt d'esvair-se. «Molts de joves d'allà ens demanen com així hi hem anat a viure. No s'expliquen com hi volem estar amb tant poques ofertes d'oci a l'estil capitalista com hi ha en aquella ciutat», comenta.

«Els joves de Podgorica sembla com si de cop i volta volguessin ser com els més occidentals. Pels carrers de la ciutat es veu gent vestida amb pretensions de grans modernitat», diu l'ensenyant de castellà. Aquests dies, Àngel és a Palma. Ha vengut a passar les festes de Nadal. El seu trajecte per venir cap a Mallorca va ser un llarg tragí. Va haver de menester quatre dies per poder arribar. «De Montenegro, vaig embarcar-me cap a Itàlia. Vaig travessar cap l'Adriàtic. Un cop allà, amb tren, vaig pujar fins a Roma i des del seu port, a Civitavecchia, em vaig tornar a embarcar cap a Barcelona. Va ser un bon trull, però de vegades fer un trajecte d'aquests llargs paga la pena», digué. Per tornar-se'n, però, Àngel fa comptes triar una altra ruta i acurçar el camí.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris