muy nuboso
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
12°

L'Obra: 45 anys estenent-se per la part forana

L'entitat amplia la seva xarxa de delegacions i associacions amigues arreu dels municipis

A.MATEU. Palma.

Des de la seva creació el 1962, -pel desembre farà 45 anys- l'Obra Cultural Balear sempre ha estat fidel als seus principis de combatre l'autoodi cultural i de difondre i impulsar la llengua i la cultura pròpies.

En aquella primerenca data, en què, llevat d'un opuscle d'intel·lectuals ciutadans, gairebé la immensa majoria dels mallorquins dubtaven de si aquella llengua que parlaven -independentment del nom que li donassin, que això ja és una altra qüestió- podia sortir a rotlo o no, es començà a bastir una xarxa sòlida.

Palma, tradicionalment sempre ha aplegat la majoria dels seus socis. El fet que a la part forana no es percebés una situació lingüística tan dràstica com a ciutat féu que, per ventura, els habitants d'aquells pobles no considerassin com a prioritari fer-se socis d'aquesta entitat.

Tanmateix, ja als anys setanta, a alguns municipis com són Llucmajor, Campos o Algaida sorgiren les primeres delegacions de l'OCB.

Durant aquells anys de quimeres, les delegacions tingueren un paper fonamental com a xarxa social articuladora de la vida cultural. Fins i tot hi ha qui diu que alguns algaidins es casaren amb llucmajoreres després d'haver-se conegut a alguna excursió organitzada per l'Obra. En aquests municipis també s'estravingué l'aparició de les primeres revistes de premsa forana. Les primeres publicacions periòdiques que informaven la ciutadania d'allò que succeïa al seu entorn més immediat i en català. És el cas de Llucmajor de Pinte en Ample, Es Saig d'Alagaida o Ressò de Campos.

Altres pobles, però, visqueren al marge d'aquest procés. És el cas de molts de pobles del Raiguer que tradicionalment han generat més poques activitats culturals que no el Migjorn o el Llevant.

Ara, i quan estan a punt de complir-se els 45 anys de l'entitat, l'Obra Cultural Balear vol estendre la seva xarxa de delegacions arreu dels municipis de la part forana.

Durant el 2007, ja se n'han obertes quatre de delegacions. Es tracta de les de Sant Llorenç des Cardassar, Manacor, Sencelles i Binissalem.

El cas de la capital del Llevant és bastant particular. Des de sempre, l'Escola de Mallorquí, municipal, que fou pionera en l'oferiment de cursos de català, portà el cabdillatge en aquesta matèria. Tanmateix, el fet que en aquesta ciutat hi hagi un nombre considerable de membres i simpatitzants de l'Obra ha fet que, finalment, es decidís per tirar endavant.

En altres municipis, com és el cas de sa Pobla, la delegació ha viscut un revifament amb la incorporació de membres joves que han comportat el canvi generacional del socis. Això ha produït que, en aquests moments, l'Obra Cultural de sa Pobla sigui una de les més actives pel que fa a l'organització d'actes i a la generació de debat crític dins l'opinió ciutadana d'aquest poble. «El que volem és que les delegacions de l'Obra esdevinguin un dels nuclis vertebradors de l'activitat cultural dels pobles», explica Tomeu Martí, portaveu de l'entitat.

«La cosa ideal també seria que les delegacions d'Inca i Manacor es convertissin en centres vertebradors de l'activitat comarcal», assegura Martí.

Per altra part, a alguns pobles que s'hi han constituït delegacions, hi han aparegut entitats pròpies els principis de les quals coincideixen amb els de l'OCB. Moltes d'elles han arribat a acords amb l'Obra.

És el cas de Bany-al- bahar, de Banyalbufar; del centre Can Dulce, de Sóller; Furn- al-lug, de Fornalutx; Col·lectiu Sitja, de Bunyola; Arrels de la Vall, de Mancor de la Vall; el Col·lectiu 2007, de Selva; la Plataforma Calvià per la Llengua, de Calvià: l'Associació fent Carrerany, de Maria de la Salut; el Col·lectiu de Joves, d'Ariany; l'Associació Cultural de Porreres o l'Associació Cap Vermell de Capdepera.

En altres municipis, on la xarxa associativa és més minoritària, l'Obra disposa de persones membres que fan el servei d'altaveu i de transmetre a la resta de població quines són les activitats de l'entitat. Aquest, per exemple, és el cas d'Escorca.

En aquests moments, l'OCB està preparant una campanya de captació de nous socis que es donarà a conèixer el proper mes de desembre.

De la mateixa manera, està impulsant una sèrie d'acords amb l'Institut menorquí d'Estudis i l'Institut d'Estudis Eivissencs per poder dur a terme iniciatives conjuntes.

Una altra cosa que destaca Tomeu Martí és la presència de Joves de Mallorca per la Llengua als instituts, que de cada vegada és més activa.

Ara per ara, els socis de l'Obra Cultura Balear ascendeixen a més de 3.000. I els de les entitats amigues són més de 1.000. D'aquí a poc, però, s'espera que de manera conjunta passin els 5.000.

La junta de l'entitat confia a donar una embranzida forta a les persones que ideològicament són properes a l'Obra. I pel altra part, els lemes d'algunes de les campanyes que ha engegat l'Obra són més vigents que mai. Aquest és el cas la reclamació d'un pla xoc per la llengua per impulsar, d'una vegada per totes, la normalització del català en tots els àmbits de la vida pública de les Illes Balears.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris