muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

STEI-i, tres dècades de sindicalisme i país

El sindicat celebra el desembre el trenta aniversari de la seva assemblea fundacional

A.P.FERRANDO. Palma.

El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de les Illes-Intersindical (STEI-i) celebra el pròxim 16 de desembre el 30 aniversari del seu congrés fundacional. Al llarg d'aquestes tres dècades, el sindicat s'ha convertit en un referent a les Illes Balears per la seva trajectòria marcada no només per la defensa dels drets laborals i sociopolítics dels treballadors, sinó també per la defensa de l'ensenyament públic com a motor de transformació social i pel projecte de construcció d'un model de país des d'una òptica progressista i catalana, i anant més enllà de les tasques sindicals

Així, l'acció sindical que l'ha portat a ser el sindicat majoritari en l'àmbit de l'ensenyament a Balears, s'ha vist complementada per altres eixos de treball com la defensa de la normalització lingüística o la participació en diferents espais de participació ciutadana com la Plataforma 31-D, la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social o el Fòrum Social de Mallorca.

Aquest component participatiu ha estat una de les característiques del sindicat des del seu mateix naixement. Així, la seva creació s'emmarca en l'efervescència política dels darrers anys de la dictadura, que s'havia traduït en l'aparició de moviments de mestres tant en l'ensenyament públic com en el privat.

El 16 de desembre de 1977 se celebrà la fundació del que es denominà Sindicat de Treballadors de l'Ensenyança de les Illes (STEI). Es configurà com a sindicat democràtic, assembleari i independent que treballava per la construcció d'un model d'ensenyament públic que definia com «l'ensenyament mantingut amb doblers públics però gestionat en cada centre per un consell escolar participatiu i integrat per pares, professorat, institucions i alumnes». Deu anys després, es reafirmà aquest model d'escola pública com a element per a la construcció nacional.

Des del seus inicis, l'STEI-i ha defensat tots els treballadors de l'àmbit de l'ensenyament, no només professors sinó també el personal no docent dels centres (administració, serveis...). Aquest projecte unitari ha portat també el sindicat a ampliar els àmbits d'actuació i apropar-se a altres organitzacions sindicals alienes a l'àmbit educatiu. Al congrés de 1996, el sindicat oficialitzà aquesta obertura que es traduí en la presentació de les primeres candidatures a diversos comitès d'empresa del personal laboral de l'administració autonòmica a finals de 1999.

Fruit d'aquesta obertura es produí també l'acostament a altres organitzacions, com el Sindicat de Treballadors de les Illes Balears (STIB), que s'hi acabà integrant plenament l'any 2004 i la Unió Obrera Balear (UOB), que es troba ara en un punt mort, encara es troba en procés.

Al llarg d'aquests trenta anys, l'STEI-i ha mantingut un doble vessant en la seva actuació. D'una banda, fent propostes constructives per a l'assoliment del seu model d'ensenyament públic. De l'altra, mobilitzant-se contra les mesures institucionals que han considerat contràries al seu projecte. Així, una part important de l'activitat de l'STEI-i s'ha desenvolupat a través de l'Escola de Formació en Mitjans Didàctics. Aquest organisme, creat a la dècada dels noranta per donar sortida als treballadors aturats de l'àmbit educatiu, ha esdevingut ara un referent en la formació permanent del professorat. Des d'allà s'organitzen periòdicament cursos i tallers amb els quals donar més i millors eines als professionals per aconseguir una educació de millor qualitat. Paral·lelament, el sindicat també ha desenvolupat una ingent tasca d'edició de materials didàctics en diferents formats, des de quadernets i llibres a dvds, sobre els més diversos continguts.

El vessant reivindicatiu ha estat també un component de l'activitat de l'STEI-i. Així, el sindicat ha protagonitzat importants mobilitzacions en defensa de l'ensenyament públic coincidint amb els projectes d'elaboració de lleis educatives com el Decreto de Humanidades, la LOCE o la LOU, a nivell estatal, però també la Declaració de Bolonya i la Directiva Bolkenstein, d'àmbit europeu.

Sovint aquestes mobilitzacions han estat desenvolupades de forma conjunta amb altres associacions. A Balears, aquest enteniment donà lloc a la creació de la Plataforma en defensa de l'ensenyament públic, integrada per diversos sindicats de professors i estudiants així com també associacions de mares i pares.

No tot han estat, però, mobilitzacions de carrer. L'STEI-i també ha mantingut l'àmbit jurídic com a camp de batalla en la defensa de l'ensenyament públic i, molt sovint, n'ha sortit vencedors. És el cas d'alguns dels projectes educatius més polèmics impulsats des de l'Administració, com el Decret Fiol que pretenia rebaixar els nivells de coneixement del català per part del professorat. En molts d'aquests casos, el sindicat sortí vencedor de la batalla legal i aconseguí paralitzar les envestides.

A dia d'avui, l'STEI-i es troba davant el repte del seu creixement. L'extensió a altres àmbits ha significat un important creixement en el nombre d'afiliats. A més, l'STEI-i també ha impulsat la seva expansió territorial, amb la creació de noves seus a Inca i Manacor en els darrers dos anys, que s'han sumat a a les de Palma, Ciutadella, Eivissa i Sóller.

L'abril del 2008, l'STEI-i té previst celebrar un nou congrés en el qual es debatrà la reorganització del funcionament intern amb l'anunciada voluntat que això no acabi suposant una minva del component democràtic i assembleari del sindicat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris