nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín:

En memòria de les víctimes del polvorí

Una gran explosió d'artilleries causà la mort de 92 obrers el 25 de novembre de 1895 a Palma

Quan les murades de Palma retronaren tot el cel de Ciutat es cobrí de metralla i en qüestions de segons aparegué la mort. Va ser el gran sinistre que succeí el 25 de novembre de 1895 al polvorí de Sant Ferran, conegut també com Can Pelat, on actualment s'alça la delegació d'Hisenda, al carrer de Cecili Metel. Un milió i mig de bales carregades amb pólvora esclataren a les 14.00 del migdia. L'explosió s'endugué l'adossat de fusta que els militars havien habilitat al costat del polvorí amb l'objectiu d'inutilitzar aquesta artilleria. Afectà de ple tots els obrers que hi havia a dins que desmuntaven aquestes bales. En total hi hagué 92 morts, dels quals 17 infants. Els operaris, 71 dones i 21 homes, havien estat contractats per reciclar material militar. Aquesta feina fou encarregada al contractista d'obres Gabriel Padrós, un català de Reus que vivia a Madrid.

Més de 110 anys després es fa justícia. Cort, el Consell i el Govern recuperen la memòria dels difunts amb distints actes prevists pel proper 25 de novembre. Xisco Martorell és un dels historiadors que ha reobert aquesta investigació, fins ara gens rememorada, a petició de l'Àrea d'Igualtats i Drets Cívics del Consistori. Segons explica, Padrós contractà gent de Mallorca com a mà d'obra, persones de classe social baixa i amb una situació econòmica «desesperada». L'investigador assegura que els testimonis escrits parlen d'una «gran flamarada» que s'apoderà de tota la capital. Aquella hora el contractista dinava i es lliurà de la mort. L'empresari Padrós concorregué en una sèrie d'«irregularitats»laborals». També es volia adjudicar un lot posat a la venda pel Ministeri de la Guerra que consistia en més de 15.000 fusells, 1.200 carabines i milions de cartutxs obsolets. L'adjudicatari ometé totes les mesures de seguretat i en comptes de dipositar la pólvora en un poal d'aigua per inutilitzar-la, la feia guardar en sacs per revendre-la i treure'n rendiment econòmic.

Les causes de la catàstrofe no s'esbinaren mai. Es parla d'algú que possiblement encengué un cigarret, d'una «venjança» -no demostrada- d'un treballador acomiadat, dels nins que no respectaven les normes i fins i tot que hi havia massa gent en tan poc espai. En tot cas, a Padrós, se li féu un Consell de Guerra acusat de tres delictes per homicidi amb «negligència» i amb conseqüències civils i penals. Fou declarat culpable a tres anys de presó i una multa de més de 1.000 pessetes per als familiars i ferits.

Martorell explica que la catàstrofe quedà gravada a la memòria col·lectiva 50 anys després. Però no hi hagueren moviments sindicals de protesta ni de defensa dels drets dels treballadors. Aleshores les agrupacions obreres eren mútues, associacions gremials que defensaven els interessos del sector. La UGT encara no tenia suficient força.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris