algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Més de 500 edificis de Palma estan en ruïna i pendents de demolició

Aparcaments i noves construccions amenacen l'entorn patrimonial del casc antic

Més de 500 edificis del nucli antic de Palma estan declarats en ruïna i els espera una demolició imminent. El PGOU es refereix a aquests immobles sota la catalogació «N»: edificis en mal estat i, per tant, susceptibles de ser esbucats tret que el Consistori denegui el permís per poder tomar-los.

L'Associació per a la Revitalització del Centre Antic (Arca), denuncia que el planejament de 1998 va preveure i permetre la possibilitat d'enderrocar cases a la zona antiga de la ciutat. «Ja han liquidat més de 20 illetes senceres a la Gerreria i a la zona de la Calatrava», afirmen el president i el vicepresident d'Arca, Pere Ollers i Pep Massot, respectivament. Afegeixen que Palma està perdent la silueta paisatgística que formen les finques del nucli antic.

Hi ha racons que ni el poder ni els diners no podran substituir mai, però la fal·lera de les grans promocions que arrossega el ritme accelerat d'una societat que ja no té temps per contemplar la seva història, ha volgut que sigui així. Les constructores han decidit fixar-se en la Palma més antiga, aquell nucli considerat en els anys vuitanta com un focus vell de Ciutat on s'alçaven edificis que acumulaven habitants de poc poder adquisitiu. Ara l'esnobisme traspassa ja les murades antigues i revalora aquests sols a costa d'esbucar edificis integrats al medi i a canvi de façanes, més o menys modernes que desvirtuen l'estètica d'un nucli antic amb la personalitat d'elements típics arabistes, medievals i gòtics. Elements de la història que encara recorden, als mallorquins, de quin passat provenen.

El PGOU afirma que com a màxim es poden tomar 3 parcel·les senceres si són petites. A la Gerreria s'ha eliminat aquesta consideració i els promotors compren fins a 10 illetes d'edificis sencers per unificar-los. «Han desfigurat el centre, s'ha pres per norma la demolició, i s'han fet edificis més grossos que els originals, cosa que n'ha alterat substancialment la tipologia, en una «operació clar de camuflatge», afirma Massot.

L'edifici Singer, davant de Cort, té una façana restaurada del segle XIX. Ara hi ha bastidors. El promotor ha comprat aquest immoble i totes les cases contigües fins al carrer dels Paners. La intenció és tomar-los tots. «És excessiu, el motiu per enderrocar aquestes cases és el de fer-hi aparcaments», afirma Massot. El problema és que hi ha almanco devrs 500 catalogacions més d'aquest estil», remarca. Les travessies del carrer de Colom conserven una tipologia de casa plurifamiliar popular, com la pròpia del carrer dels Paners, que s'ha de conservar com a valor històric i patrimonial. Moltes de les façanes esmentades són molt estretes perquè corresponen a les parcel·les medievals que pertanyien a propietaris menys adinerats. Cada petit solar té també diverses altures. Aquests valors poden desaparèixer si s'unifiquen les façanes. Arca s'aferra a l'article 39 de la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears (LPHIB), que just preveu la substitució d'immobles de manera excepcional i si és per «millorar l'entorn». L'Ajuntament ha mostrat un poc de» deixadesa d'aquestes funcions». La demolició no considera aquests valors.

La directora general de Patrimoni, Helena Inglada, reconeix que el centre històric es troba parcialment protegit per una declaració que data de 1964. Aquesta delimitació marca zones amb diferents categories, però es tracta d'elements individuals que no estan incorporats a cap conjunt de consideració patrimonial. Per això, Anglada especifica que treballa de manera conjunta amb l'àrea d'Urbanisme per elaborar un pla parcial del nucli , fins ara inexistent, amb la idea de protegir tot el conjunt històric. En l'àmbit legal aquesta àrea «ha estat desprotegida», assegura.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris