algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

«El rebuig a l'immigrant no és pel seu origen, sinó perquè és pobre»

Zohra Laaroussi Elkati, mediadora intercultural a Manacor

Zohra Laaroussi és natural de Tànger i va arribar a Mallorca l'any 1998, després d'haver viscut una sèrie d'anys a Andalusia, dedicada a temes relacionats amb la immigració. Diplomada en Filologia Anglesa i traductora, és coautora del llibre De la ciutadania formal a la ciutadania real?. Des del 2001 exerceix la seva tasca com a mediadora intercultural a l'Ajuntament de Manacor.

- Què és exactament un mediador intercultural?

- Bàsicament és un professional que intenta fer de pont entre els nouvinguts i les institucions públiques del municipi, siguin de caràcter sanitari, educatiu, de participació ciutadana... Ha de quedar clar que no som treballadors socials, ni tampoc simples traductors, sinó que feim una tasca global de mediació entre els col·lectius de nouvignuts i la societat que els acull.

- Confonem sovint integració amb assimilació?

- Jo pens que més que integració o assimilació hem d'anar cap a la integració de ciutadans, però de tots el ciutadans, tant els que vénen com els que ja són aquí, en un sentit de reciprocitat. Hi ha persones que pensen que és una obligació dels nouvinguts adoptar immediatament tot el d'aquí, la cultura, la llengua, els costums... però això és un plantejament equivocat: el que ha de fer el nouvingut és respectar les normes de convivència de la seva nova terra -normes que primer haurà de conèixer-, en un clima de tolerància mútua. No s'ha de forçar l'assimilació dels nouvinguts, sinó la seva integració com a ciutadans amb tots els drets.

- Ens hem de preparar per a un imminent xoc intercultural a Mallorca?

- Per començar, a Mallorca no podem parlar d'interculturalitat, sinó de situacions de multiculturalitat, on cada col·lectiu funciona de manera pràcticament aïllada. Els nouvinguts procedents de l'Àfrica, per exemple, ho desconeixen gairebé tot sobre com està estructurada una societat moderna, a més d'ignorar els seus usos i costums; un desconeixement que està al darrere de moltes de les topades que es produeixen entre ells i els residents. La interculturalitat es presenta, per tant, com un escenari de futur desitjable, quasi utòpic, perquè això voldria dir que s'hauria produït aquesta mescla entre cultures que ara no es dóna. La interculturalitat, com en general el procés de mestissatge de Mallorca, es troba lluny, és una situació que en tot cas es viurà a llarg termini

- El suposat racisme dels mallorquins és més aviat una manifestació de classisme social?

- Efectivament, el rebuig de certs mallorquins als nouvinguts no té a veure amb la raça, sinó amb l'estatus social de l'immigrant; el problema no és que aquest sigui de Colòmbia o del Marroc, sinó que és pobre; aquest és el factor determinant. Però també és cert que quan els mallorquins coneixen de prop els nouvinguts i els tracten de manera directa, solen canviar radicalment la seva actitud -deixant a un costat molts de prejudicis- i els solen acceptar sense més problemes.

- Quin paper juga el coneixement del català en la integració?

- En els pobles és normal que els joves immigrants aprenguin el català a les escoles i que, de fet, siguin bilingües en català i en la seva llengua materna, ja que als pobles, a diferència del que passa a Palma, els immigrants no tenen la interferència del castellà a l'hora d'aprendre el seu nou idioma. En el cas dels adults, la cosa canvia, perquè per ells el coneixement del català no és prioritari.

- Transmetem correctament els mitjans de comunicació la realitat dels immigrants?

- No. La premsa no sol ajudar a la tasca d'integrar els immigrants; el tractament d'aquests temes, respectant sempre la llibertat d'expressió, s'hauria d'ajustar a a criteris d'ètica i responsabilitat, i sovint no és així.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris