cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:

El 'Club de la comèdia' desperta el Parlament

La sessió es converteix en un xou, amb Antich d'animador d'un debat que ell havia adormit


Els debats s'animen després de dinar. Et surt un Antich amb ganes de gresca i no l'atura ningú. Comença el xou de l'hemicicle i, encara que sigui a costa de davallar el nivell, de no acabar de concretar res, anima l'ambient i desperta els diputats d'un xubec que ell havia provocat. Sempre diuen que han d'apropar el Parlament als ciutadans. Ahir ho aconseguiren, però amb monòlegs més propis del 'Club de la comèdia' que d'una cambra legislativa. Si es mirà així, com si fos un debat de taverna, Antich el guanyà. El guanyà quan preguntà a Estaràs on era el seu líder. «A Washington des del primer dia», respongué ell mateix. «Em diuen que som un pobre home. Jo vaig quedar aquí, vaig continuar de secretari general del PSIB i vaig anar al Congrés, però miri si hem fet veta que torn a ser president».

El guanyà quan li digué que «a IB3 ha sortit més vostè -Estaràs- en tres mesos que jo en tres anys»; quan féu públic que hi havia residències «endollades a l'enllumenat públic» o quan li amollà que «amb el metro estan enfangats fins als genolls». Antich ho tenia fàcil. Però era aquest el to que s'esperava d'un president? Matas era el pol oposat, però entre poc i massa... Estaràs se'n pot anar contenta. Ha posat de manifest les limitacions d'Antich per concretar les qüestions que li anava posant sobre la taula. I ha parlat de banderes i d'ERC, que això també té el seu públic. Pot somriure perquè els retrets a l'anterior Govern de Matas no han centrat aquest debat. Un debat soporífer, massa llarg, capaç d'encrespar la cabellera de la consellera d'Educació. Un debat amb molts entremesos i poc bistec.

Fins que Antich sortí a l'escenari, just un altre socialista havia salvat els mobles del xou televisat. Antoni Diéguez, amb cites de Sèneca, Ignacio de Loyola, Larra o Castelar, amenitzà la jornada matinal. Però fou una cita del discurs pronunciat per Matas ara fa quatre anys, on posava l'incís en la lluita contra la processionària com a eix de la política de Medi Ambient, la que provocà les primeres rialles. Se superaven així les referències a Pompeu Fabra i a Machado, que s'havien sentit abans. «Despacito y buena letra, que el hacer las cosas bien importa más que el hacerlas», recità Marian Suárez. «Despacito, despacito, y buena letra», rematà Vicens al següent torn. Un torn que també aprofità per rebatejar el president francès: Charkosky. O rus.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris