algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

II centenari d'Aragó a Mallorca

L'astrònom i físic rossellonès s'establí el 1808 a l'Esclop per amidar el meridià de París al seu pas per la Dragonera

Al petit port de Sant Elm, a Andratx, hi ha amarrada un barca de petites dimensions, ben nova, moderna, feta de fibra. A diferència de la majoria de barques que, posem per cas, poden nòmer La Margarita, Asunción o Carmen, aquesta té nom d'home: François Aragó.

La barca en qüestió és propietat del Consell i la utilitzen els guardes del parc natural de la Dragonera per desplaçar-s'hi. Batiant-la així, la institució insular va voler homenatjar fa cinc anys l'il·lustre matemàtic, astrònom i físic rossellonès que per espai d'uns mesos durant el 1808 s'establí al cim de l'Esclop per amidar el meridià de París, que just passa per un extrem de la Dragonera.

A dalt de tot d'aquest puig encara s'hi conserva la caseta de pedra seca que Aragó féu servir, juntament amb altres expedicionaris, per residir-hi. Fou precisament aquí on el científic tingué un dels seus ensurts més grans al llarg de tota la seva expedició per terres catalanes, valencianes i balears per determinar la mida internacional del metre gràcies a l'esmentat meridià.

Estant a l'Esclop, s'estravingué la guerra del Francès. El maig d'aquell mateix any, del 1808, un rumor recorregué el poble d'Andratx: el francès de l'Esclop era un instigador que, amb els seus estranys aparells lumínics feia senyes per atreure els vaixells invasors cap al port. Aragó mateix, a les seves memòries de joventut, conta com aconseguí desfer-se de la persecució: «El senyor Damià, patró del místic (tipus d'embarcació antiga) que el Govern espanyol havia posat a les meves ordres, va venir a veure'm d'amagat i em va dur un vestit amb el qual em vaig disfressar. Mentre em dirigia cap a Palma acompanyat de l'honest mariner, ens topàrem amb la manifestació que anava a cercar-me. No em reconegueren perquè parlava perfectament el mallorquí. Vaig encoratjar amb totes les meves forces els homes d'aquell destacament que continuassin el seu camí i vaig dirigir-me a Palma».

El fet que Aragó hagués nascut al poble d'Estagell el 1786, un dels darrers municipis dels Rosselló, que ja fa partió amb Occitània, el féu catalanoparlant. Això li va estalviar nombrosos conflictes en el seu periple per verals catalans.

Mallorca, no fou l'únic indret de les Balears en què residí Aragó. Prèviament ho havia fet a la Mola de Formentera i al Camp Vell de Sant Mateu d'Aubarca, a Eivissa. L'amidament del meridià feia necessari que els científics, per poder determinar la longitud, haguessin de tenir sempre dos punts de referència. Això féu que s'establissin al llarg de tot l'arc mediterrani. Les seves investigacions també el portaren al Montgó, un puig de Dènia, i al desert de les Palmes, a Castelló. Quan Aragó hagué acabat les amidament retornà a França, primer però hagué de passar tota una sèrie de calamitats per Alger i Bugia. Un cop arribat a París, amb només 23 anys i gràcies a les seves aportacions, fou nomenat membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències i el 1812 Napoleó el féu astrònom de l'Observatori de París.

El 1830, fou elegit diputat pel Departament dels Pirienus Orientals. El científic sempre s'havia declarat un fervent republicà. Ara, alguns col·lectius programen una sèrie d'activitats per commemorar el segon centenari de l'estada del científic a Mallorca. El GEM farà una visita guiada a l'Esclop i el Consell i l'OCB estan pensant en xerrades entorn de la figura i l'obra d'Aragó.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris