algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

«No queda altre remei que reduir el turisme i cercar altres inversions»

Lluis Moyà fa quinze anys que analitza les empreses més importants de les Illes Balears

Antoni Oliver. Palma

Lluís Moyà Bareche és especialista en microeconomia i analitza les principals empreses de les Balears any rere any.

-Quin moment viu l'economia de les Illes, es nota la restricció de crèdits?
-Els bancs, davant el perill de la manca de liquidesa, estan restringint el crèdit i s'està aturant la inversió. Però hem de tenir en compte que a les Illes Balears el gran volum d'inversió s'ha centrat en hotels i construcció. La planta hotelera ja no pot créixer més. Llavors si la construcció s'està aturant perquè el territori no és extensible, això suposa reduir l'ocupació. I això és un problema.

-Com es pot enfocar aquesta situació?
El problema més gros que tenen les Illes Balears és anar adequant el model, de forma paulatina, a les noves situacions, als nous paràmetres mundials. No queda altre remei que reduir un poc l'oferta turística. El turisme ja és una activitat madura i cercar altres formes d'inversió en empreses més punteres, en fabricació de tecnologies punta. Però no es fàcil.

-Per què aquesta dificultat d'adaptació?
-Per aconseguir això, el sector públic podrà tenir i té molt bona voluntat, però hi ha d'haver empresaris. I els empresaris de les Balears no tenen, de moment, aquesta mentalitat d'invertir a llarg termini, estudiar alternatives com és costum. I esperar que vengui gent de fora a fer aquestes inversions aquí és difícil. Mallorca és molt atractiva en molts d'aspectes, però no tant com perquè a algú se li ocorri muntar una indústria farmacèutica o òptica. He vist indústries a moltes illes, no és un problema que això sigui una illa, és que no entra dins de la lògica dur-les cap aquí. No vol dir que sigui impossible, però és una política a llarg termini.

-Vostè ha publicat des de 1991 a 2004 l'anàlisi econòmic de les principals empreses de les Illes, com han anat evolucionant?
-Ja hem analitzat quinze anys i això permet donar una perspectiva. Aquestes cinc-centes empreses analitzades representen més del 25 per cent de l'ocupació i un altre vint-i-un, poc més del Producte Interior Brut (PIB). En aquest cicle llarg hi ha tres fases. La primera de 1990 a 1994 caracteritzada per una forta crisi, amb una contracció i en una època en què l'endeutament era molt car. I quan algunes empreses estaven en unes situacions bastant crítiques, començà l'enlairament econòmic de 1995. Pràcticament es va iniciar el 1994 i acabà el 2000. I és el període de major fortalesa. En aquest anys es va generar molt de valor afegit, molta riquesa. Això va permetre a les empreses la seva consolidació i adquirir una solvència.

-I a partir del 2000, què passa?
-Del 2001 a 2004, hi ha una contracció de la demanda i es comença a estabilitzar el creixement. El darrer període que hem analitzat és del 1998 a 2004 i es veu clarament que les taxes de creixement, en alguns sectors, sense haver-hi creixements negatius, són molt inferiors a les del període anterior. No obstant, al mateix temps també es comprova que hi ha un índex molt alt de solvència, la qual cosa vol dir que les empreses poden aguantar bé. I a partir de 2004 es comença a recuperar un creixement, que es manté el 2005 i 2006 i enguany que, comparativament, és dels millors.

-Quins són els sectors que estiren de l'economia de les Illes?
-Continuen sent el sector turístic i el de la construcció. En el període 1998 a 2004 les empreses que han crescut més han estat les empreses de construcció. Tant per volumen de creixement com perquè s'han creat empreses noves. Ara sembla que es conté la demanda de la construcció.

-Quines ràtios destacaria d'aquestes empreses analitzades?
-En el 2004 varen suposar un 22'8 per cent de l'ocupació i el 30 per cent del valor afegit brut que es va crear a les Illes Balears. Una altre característica és que la immensa majoria són empreses familiars.

-Com veu el futur de les empreses de les Illes Balears?
-No som pessimista, hi ha suficient matèria com per mantenir un ritme favorable. Però sí que hi ha dificultats i provenen del sector turístic i de l'oferta complementària en les quals es pot crear molt poc valor afegit.

És un sector en què la formació no és molt alta i és difícil que s'inverteixi en investigació, desenvolupament perquè tampoc ho precisa massa. No és, per exemple un sector industrial, en què la pròpia naturalesa de l'activitat du implícita la investigació. I la mateixa competivitat obliga a investigar. En el sector turístic no existeix aquesta competivitat tan agressiva. I tampoc la mentalitat de l'empresari es dirigeix cap a aquest tema. Aquesta situació no deixa de ser una limitació que disminueix el desenvolupament de l'economia. Això és una problemàtica per solucionar a llarg termini. Tant el sector públic com el privat han d'acabar amb els afectes negatius que això pot tenir pel creixement de l'economia.

-És un problema de competivitat del sector turístic?

-No, exactament. És un problema que és difícil millorar la productivitat del sector turístic. A mesura que l'euro es va enfortint, és per competivitat de tipus monetari, respecte al Carib i als països de la Mediterrània oriental. Superar aquest fet a través d'una millora de la productivitat és molt difícil. El que sí es poden oferir són qualitat i preus atractius, però es difícil.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris