muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
15°

«Les Balears encara són a temps de redreçar la situació del català»

Ernest Querol ha estat el coordinador de l'enquesta sociolingüística

Fa dues setmanes es presentaren a Barcelona les conclusions de l'enquesta sociolingüística dels anys 2003 i 2004, que fins ara no havien pogut ser enllestides. Ernest Querol Puig (Morella, País Valencià, 1958) ha estat el coordinador d'una gran tasca que, per primera vegada, ha avaluat la situació de la llengua en tots i cadascun dels territoris de parla catalana de manera conjunta. Querol és del parer que «no basta dir que 'ens cuidem de la llengua', sinó que s'han de fer estudis sociolingüístics, almenys, una vegada cada quatre anys a tot el territori per poder emprendre mesures».

-Com va sorgir la idea de fer aquest estudi?

-Hem de recular fins a l'any 2002. En aquell moments, Lluís Jou era el cap del Grup Català de Sociolingüística. La idea de fer un estudi que recollís la sitaució del català a tots els territoris fou seva. Per estrany que sembli, les darreres dades de què disposàvem eren dels anys vuitanta. Llevat del País Valencià, on els estudis sociolingüístics sí que havien tingut una periodicitat fins al 1995, quan hi començà a governar el PP.

-Hi ha grans diferències entre territoris?

-Sí. Es poden distingir tres grups on el conjunt d'aspectes sociolingüístics obtenen les puntuacions més elevades. En primer lloc, Andorra, Catalunya i la Franja de Ponent; en segon, les Illes Balears i el País Valencià; i, finalment, l'Alguer i Catalunya Nord. En aquests dos darrers territoris el procés de substitució del català per les llengües que allà hi són oficials (italià i francès) és molt avançat.

-Hi ha qui diu que als municipis de la Franja és on el català gaudeix de més bona salut.

-És una veritat relativa. A aquells pobles els índexs de catalanoparlants són els més elevats de tot el territori però, per contra, es viu una greu situació de diglòssia. És a dir, que el català s'empra majoritàriament dins l'àmbit familiar. Com que el Govern d'Aragó encara no n'ha reconegut l'oficialitat, totes les institucions, fins i tot els ajuntaments de la zona catalanoparlant, empren el castellà per comunicar-se amb els ciutadans. La llengua autòctona, allà, també hi té poca presència a l'ensenyament i als mitjans de comunicació.

-Quina és la situació de les Balears dins el conjunt del territori?

-Sociolingüísticament, les Balears són un territori molt interessant. Les Illes encara són a temps de redreçar el camí cap a la plena normalització del català i fer-lo arribar a tots els àmbits. A les Balears, us trobau en un moment en què tant podeu tirar cap a una banda com cap a l'altra. Evidentment, és més fàcil destruir que construir. Sé que el PP de les Illes Balears ja va anunciar que faria de la llengua el «cavall de batalla» d'aquesta legislatura. I això és un mal camí. Si la classe política no hi creu, el que fa és crear conflictes. D'aquesta manera, els ciutadans ho perceben com una cosa problemàtica i la conseqüència és abandonar la llengua pròpia. Actualment, aquets «disbarats» lingüístics només succeeixen al País Valencià i, en menor mesura, a les Balears.

-Quin és el debat, doncs, al Principat?

-És un debat diferent. Allà la classe política pot arribar a debatre sobre si els esforços que es destinen a la llengua són pocs o molts, o fins i tot excessius. Però a Catalunya ningú no discuteix que aquella llengua és legítima. En canvi, al País Valencià i a Balears, per paradoxes de la hipocresia, el PP encara no pot dir que «el català no serveix per a res». No seria democràtic. El que sí fan, però, és enterbolir la situació. Per això creen conflictes com el del decret de trilingüisme.

-Del País Valencià es diu que la llengua no és present a les capitals de província però sí a comarques.

-Així és. A ciutats com Alcoi o Gandia, el català gaudeix de molt bona salut. La seva població, però, queda molt diluïda dins el conjunt total del País Valencià. Perquè les llengües prosperin és necessari que, sobretot, siguin presents als entorns urbans i als àmbits moderns. El que succeeix a la ciutat de Castelló, per exemple, és molt trist. Una ciutat, des de sempre majoritàriament catalanoparlant i que, des de fa uns quinze anys, ha invertit aquesta tendència.

-Què en pensa el jovent de la llengua?

-El que és cert és que la majoria dels joves de tot el territori (excepte els de l'Alguer i Catalunya Nord) estan capacitats per parlar-hi. L'han après a l'escola. Allà on les institucions dotin el català de reconeixement, el prestigi social de la llengua augmentarà i, per tant, els joves la utilitzaran. Per altra part, però, els joves catalanoparlants són els que es declaren més pessimistes en relació al futur de la llengua. Ben segur que en aquest sentiment hi ha intenció de crear alarmisme per fer reaccionar la resta de la societat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris