muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:

Madrid té un «pla sostenible» per a Mallorca

Fitxa setze demarcacions en perill entre elles les Fontenells o les ocupacions del domini públic

El Ministeri de Medi Ambient ha recollit informació sobre l'anàlisi d'un total de 16 demarcacions a la zona costanera de Mallorca, en la qual incideix sobre els punts a millorar en el desenvolupament del pla de gestió per a la sostenibilitat de la costa a la Mediterrània, que inclou un estudi sobre Mallorca. Aquesta informació serà remesa a la Comunitat i als ajuntaments per a la seva valoració, amb l'objectiu de poder debatre-la i assumir la col·laboració entre administracions per a la posada en comú de les actuacions que es duran a terme a l'Arxipèlag dins de l'estratègia de sostenibilitat impulsada pel Govern central.

Les zones analitzades engloben els territoris de la Tramuntana Sur i Nord, les proximitats de Port de Sóller, diverses cales de Formentor, la costa de les badies de Pollença, Alcúdia, Palma i Artà, les cales del sud-est de l'Illa, el Cap de ses Salines, la zona de la Ràpita, Llucmajor, l'entorn de Cabrera i Conillera, així com els municipis d'Andratx i Calvià, i la costa de la Dragonera. L'informe Dafo (Avaluació de Debilidats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) planteja en la majoria dels casos unes línies genèriques. Indica els focus per frenar l'ocupació massiva de la franja costanera i la funcionalitat tant física com natural del litoral. Les recomanacions exposades es dirigeixen a fomentar a les administracions l'adaptació al canvi climàtic i la redirecció del model de gestió de la costa. També es destaca amb això la necessitat d'emmarcar d'una manera «racional» les actuacions de la costa dins dels plans d'ordenació del territori. En termes globals, el dossier apunta l'existència d'un mínim de 65 quilòmetres de penya-segats inestables, que en alguns casos com el de la badia d'Alcúdia, són a causa de focus residencials o urbanitzats. Destaquen els 27 a la Tramuntana Sud i que constitueixen el 54% de la unitat de gestió, amb especial interès. Una altra de les zones de rellevància dels penya-segats illencs són els 13 quilòmetres considerats inestables distribuïts entre les Puntes, Morro del Vent, Port de Fornalutx, Punta de Cala Vermella i Torre des Forat. També s'incideix que a la badia d'Artà el 44 per cent de la part inestable està edificat.

A més, l'informe posa èmfasi en les ocupacions del domini públic maritimoterrestre detectades a Mallorca, on s'han comptabilitzat, en termes generals, 730 casos referits a la presència de piscines, edificacions o presències de pàrquings o casetes de varador. Els que explica amb major presència d'aquestes ocupacions són les badies de Pollença, d'Alcúdia, d'Artà i de les cales del sud-est. L'informe també suggereix, en la documentació demanada pel Ministeri, la necessitat que la zona humida del prat de les Fontanelles s'inclogui en la categoria de domini públic Maritimoterrestre per les seves característiques naturals. Sobre això es considera com una amenaça la possibilitat d'urbanitzar a les poques zones lliures d'edificació que presenten algunes zones com el Carnatge i les Fontanelles.

Entre les amenaces, s'indica la regressió de la costa que pot donar-se en la majoria de demarcacions estudiades, com els 4.300 metres que «de manera crítica» patirà la platja de Palma, amb un retrocés de 7 i 14 metres prevists per a l'any 2.050 arran de la pujada del nivell del mar. També se suggereix el retrocés de 6 a 12 metres en 4 quilòmetres de la platja de Pollença, amb un diagnòstic similar a Artà. Un altre denominador comú a moltes de les zones escrutades és la falta d'adequació al Pla Territorial de Mallorca com Sòller, la badia de Palma i les cales del sud-est, entre d'altres punts. La saturació de platges i l'afecció dels ancoratges marins per l'augment de l'activitat turística en zones de risc són unes altres de les amenaces previstes en la informació elaborada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris