nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

Curiosa experiència al costat dels soldats més afectuosos d'Espanya

«Tota l'Illa hauria de ser un campament militar», digué un periodista


Gairebé una trentena de periodistes compartiren experiències durant més de 24 hores i colze a colze amb el batalló Filipinos, del regiment d'Infanteria Lleugera del Palma 47, a la base militar General Asensio de la Comandància General de les Baleares de l'Exèrcit espanyol. «Tant de bo tot Mallorca fos un campament militar», exclamà un jove periodista només veure el llarguíssim perímetre de muntanya sense edificar, com si estigués protegit per les més severes lleis de medi ambient de l'Illa. L'experiència de viure entre desenes de militars durant un dia és difícil de descriure, ja que les expectatives no s'apropen gairebé en res ni a les primeres impressions, ni al que deu ser l'actitud dels soldats quan no hi ha una trentena de periodistes analitzant-los.

Però el que sí que s'hi pot constatar és que l'Exèrcit ha canviat. Ja queden enrere aquells temps en què ni dones ni immigrants no tenien lloc al Cos. De fet, ara, curiosament, s'hi promociona l'entrada dels primers, i s'hi comença a percebre la subtil presència de les segones que, tot i així, no evità més d'una floreta dedicada a les periodistes que s'acostaren a la base. Per als convidats l'experiència fou innegablement dura: hores i hores per la muntanya, amb el fred i la pluja com una de les pitjors companyies, i traslladant-se contínuament d'un lloc a l'altre, carregats de roba i motxilles, sense un calçat adequat, prenent notes i fotografies i pensant en les cròniques que poques hores després es gestarien a les redaccions dels diaris, ràdios i televisions de Mallorca. Estar al costat dels militars aportà, així, una sensació de dur sacrifici. Però ben mirat, poques diferències es podrien trobar amb els campaments de grups escolars que gaudeixen d'uns dies de colònies.

De fet, molts dels «jocs de nit» que fomenten els monitors semblen gairebé calcats dels assaigs militars. O ningú no s'ho esperava, o les hores davant l'ordinador passen factura a molts periodistes de Mallorca, que ja no suporten ni un passeig per la muntanya. De fet, els militars fins i tot arribaren a «enganyar-los» fent-los creure que dormirien a cel obert quan des de primera hora ja semblava descartat, tal com fan els monitors d'esplai per crear nerviosisme entre els infants. Com a primera impressió, doncs, tot aparentava ser un joc, la principal atracció del qual era evident i quedava ben plasmada al prospecte de convit: pràctiques de tir, muntatge i desmuntatge de filferros, combat en població, ús d'ulleres de visió nocturna, etc.

I efectivament, aquestes foren les principals activitats d'una jornada on es trobà a faltar la disciplina militar a la qual el cinema ens té a acostumats i l'exaltació de la nació espanyola de la qual molts esperàvem «gaudir». El que no decebé ni un pic fou la presència de càrrecs de tot tipus: caps, tinents, sergents, coronels, oficials, alferes, capitans, i a més de diferents rangs! Gairebé cap soldat no està mancat d'un càrrec. Fou tanta l'amabilitat i el bon tracte del Cos del Palma 47 que per cada dos convidats hi havia un soldat a l'aguait, ajudant a muntar la tenda, a portar les motxilles o per explicar detall per detall tot el que es faria en cada moment. I si ningú havia de baixar a Palma, l'hi duien.

Un dels moments més emocionants del dia es visqué al camp de tir i observant l'acció dels militars simulant atacs «contra l'enemic». Pareixia un film de Hollywood, la qual cosa fa pensar que algunes històries potser no disten tant de la realitat. Tot plegat, una autèntica experiència, més o menys realista, però autèntica, amb un dels moments més entranyables quan els soldats començaren a preparar-se per endinsar-se de nit al bosc maquillant-se la cara els uns als altres, tal com ho fan dues amigues que es preparen per a una nit de festa. O, com no, quan poguérem disparar els fusells HK. Val a dir-ho, de fabricació alemanya, no «espanyola» com s'encarregaren d'especificar en relació amb el vi que es begué en el comiat, després d'un brindis per periodistes i militars que substituí el tradicional homenatge «a su majestad el rei Juan Carlos», segons recordà el mateix comandant.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris