lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
11°

«El territori s'ha transformat tant que els pobles semblen barriades de Palma»

Bartomeu Barceló és el geògraf que ha intentat modernitzar i formar una nova generació

ANTONI OLIVER. Palma.
Bartomeu Barceló (Palma, 1932) és catedràtic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears, l'home que va impulsar una nova generació de geògrafs i treballà de manera incansable per a la modernització d'aquest camp.

â"Com ha evolucionat Mallorca en els darrers anys?
â"El que és evident és que hem passat d'una economia bàsicament agrària, amb un petit sector industrial, a una economia que depèn total i absolutament del turisme. Això ha suposat, per una banda, un enriquiment i, d'altra, una decadència del món rural, la pèrdua de valors etnogràfic, folklòrics, etc. També, ha generat una nova classe de rics, encara que no tots siguin rics, i un model econòmic que suposa una fortíssima immigració.

â"Quan es va produir la primera onada d'immigració?
â"La primera onada immigratòria va ser quan es va construir el moll nou, després la dels anys seixanta i la dels noranta i fins a l'actualitat.

â"Tot aquest model i els fenòmens immigratoris quin impacte tenen sobre el territori?
â"És clar que tota aquesta activitat té una projecció sobre el territori. La principal conseqüència és que Palma ha deixat de tenir el monopoli de les funcions urbanes. Molts de pobles que conserven la identitat, les seves festes, etc. tenen una dotació de serveis important i per moltes coses els seus habitants ja no neccessiten venir a Palma ni a un centre comercial comarcal. El territori s'ha transformat perquè els pobles funcionen com si fossin una espècie de barris de Palma.

â"Els pobles perdien població?
â"D'una banda, a principis dels anys vuitanta, hi va haver una pèrdua de població als pobles i després una repoblació, però amb gent que ja no era pagesa. És a dir que el territori funciona d'una altra manera, amb el que es diu una conurbació, en què els pobles graviten sobre Palma, però no amb la dependència que tenien abans.

â"Aquesta situació ens du a veure tot Mallorca com una àrea metropolitana?
â"Exactament. Aquest fenomen l'apuntava Albert Quintana a la seva tesi que jo li vaig dirigir. Llavors es pot parlar d'una àrea urbana àmplia, amb diferents centres, amb un centre principal, que evidenment, és Palma. A vegades cit aquella glosa que diu «No hi ha vila com ciutat/ni església com la Seu/ni capellà com el bisbe/ni barco com es correu». Allò de la Seu i del Bisbe encara va a missa. Però ja hi ha moltes viles que tenen una base, una infraestructura de serveis de veritable categoria urbana. I allò dels barcos, ara són centenars d'avions.

â"Aquesta economia ha duit el fenomen de les migracions internes?
â"El que hi ha és molta gent que viu a pobles i ve a fer feina a Palma. És a dir que hi ha unes migracions pendulars. També hi ha gent que ha anat a viure a pobles perquè s'hi troba millor. I persones que hi van a passar el cap de setmana. Crec que molts de pobles s'han convertit en pobles dormitori.

â"Com es pot analitzar el procés de venda de la terra que va tenir lloc els anys noranta?
â"Això forma part d'aquest procés general de canvi d'usos territorials. Per exemple un pagès té un tros de terra i hi va un alemany i li compra, la funció d'aquell tros de terra canvia. Ja no és una explotació agrària per treure doblers de la venda d'un producte, amb tota una cultura agrària, uns costums, un folklore. Qui ho compra ho fa per gaudir-lo, encara que hi sembri quatre cols.

â"El paisatge quina funció ha anat agafant estètica, turística?
â"El paisatge ha anat agafant una funció que jo diria decorativa. Però tu et passeges i veus ametlerars que estan abandonats, sense collir les ametles. Perque, avui dia, collir ametles és més car que comprar-les a Califòrnia. Hi ha pagesos que es dediquen a l'agricultura ecològica, però aquests productes són més cars i no van acompanyats de tota aquesta cultura agrària.

â"També ha canviat el model territorial per les comunicacions internes, carreteres autopistes, etc.?
â"Per mi, la veritat és que sobren les autopistes. Tenir unes bones carreteres és una cosa i tenir autropistes, una altra. Les autopistes han ocupat molt de territori, han donat lloc a expropiacions de finques que han quedat tallades.

â"El model de comunicacions defineix un model de creixement?
â"Evidentment que sí. Les comunicacions han facilitat que tota aquesta gent pugui anar a viure als pobles. Estan lligades a un determinat model territorial i de creixement.

â"Diu el professor Onofre Rullan que els planejaments urbanístics duplicaven la capacitat de població. Per què?
â"Duplicaven com a mínim. Pens que això interessava als ajuntaments. Jo vaig fer els estudis d'una sèrie de plans urbanístics i el que importava era tenir l'estudi, després es donava via lliure a la urbanització.

â"En què consistia la famosa balearització?
â"És una expressió que es va fer molt popular. És un nom, quan a una cosa li poses un nom ja té entitat, si no té un nom no existeix. Aquest nom va fer fortuna. La balearització va ser un descontrol en tot, en el territori, etc. Aquí edificava cada un on volia, sense cap previsió ni planificació. El 1973 a Palma es vol fer una planifiació i s'encarrega a Manuel Ribas Piera, catedràtic d'urbanisme, un Pla General, però no li feren gaire cas, finalment.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris