lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
11°

Dones i pageses: el repte del segle XXI

Tres treballadores del sector primari donen testimoni de la feina al camp al moment actual

«Avui migdia he anat a cercar la meva filla a l'escola de Son Sardina. M'he llevat el davantal i he partit escapada. Quan he arribat, me n'he temut que totes la altres mares em miraven de coa d'ull. I he pensat, per a mi mateixa, «i què llamps tenen, aqueixes?». Era bo de veure. Duia les sabates plenes de fang i la camisa tota esquitada de la sang del porc que havíem mort avui dematí a les matances!», explica Magdalena Feliu (Sant Jordi, Palma, 1975) un migdia de dia feiner a la finca de Son Ajaume, prop de la carretera de Valldemossa.

Magdalena deu esser una de les poques dones joves de Mallorca que treballa al camp en un moment en què el cens de la població agrària de l'illa no deixa de baixar des de fa anys. «Quan vaig acabar vuitè d'EGB, mon pare em va dir: â"Magdalena, què hem de fer? Jo tenia clar que volia fer feina i vaig començar a un hort d'hivernacles del pla de Sant Jordi. Baldament a ca meva fossin pagesos des de sempre, jo ho vaig aprendre tot allà. Ara, faig feina a l'explotació de mon pare i del meu germà», diu aquesta treballadora del sector primari.

«La meva filla, que només té cinc anys, per a mi que prendrà el mateix camí. Saps que és d'animalera!», comenta.
Si hi ha un tipus d'explotacions en què el treball de la dona i de l'home estan clarament definits és a les vaqueries. No debades hi ha qui diu que el fet que les dones estiguin cansades de munyir, encara que sigui de manera mecànica, és una de les principals causes del tancament de moltes, moltes vaqueries.

«La meva feina, jo, la tenc molt gelosa! I no la barataria per res del món» diu Maria Garau (Llucmajor, 1967) i amb això demostra que ella encara té munyiguera per molts d'anys. «No tenc enveja de ningú, de fer-ne, de feina! N'he feta ben a bastament! Quan era fadrina â"explica la vaquera de Son Cella, al municipi de Camposâ" anava a fer habitacions netes pels hotels de Badia Blava. Llavors, però, vaig conèixer en Miquel, que era vaquer. I, a mi, ja em va anar bé. Jo hi estava avesada. A ca mon pare i ma mare sempre n'havien tengut, de vaqueria. I si t'he de dir la veritat, més m'estim fer net corrals de vaques que no habitacions d'estrangers! Almanco aquí som la madona i la governanta no em pitja el manat».

Tanmateix Maria reconeix que aquesta vida és dura i no la pot fer qualsevol. «Tant si és diumenge com dia feiner, les vaques s'han de munyir un pic cada dotze hores. Primer a les sis i mitja del dematí i, llavors, a les sis i mitja de l'horabaixa», diu.

«Molts pensen que les munyidores automàtiques ho fan tot. Però, si no els hi menen, les vaques, no hi entren totes soles, a la sala de munyir. A més, la normativa obliga a fer-los el braguer net cada vegada que els munyen i, quan han acabat, també els ho has de torcar i després donar-los un líquid a posta. I dues-centes quaranta vaques, per estar llestes, han de menester dues hores bones per cada munyida», explica riallosa Maria.

Sa Pobla, però, és el poble de Mallorca on la feina de les dones pageses hi té més anomenada. D'estar acotades gran part de la seva vida dins la marjal poblera, moltes, a les velleses, tenen l'esquena que ja no s'adreça.

Joana Socias va canviar la màquina de ripuntar per les patates, quan es va casar. «Així com va el món, és mal de dir què passarà però, la màquina, no faig comptes tornar-la a treure!», diu Joana, que juntament amb el seu home, Toni, tenen una explotació agrària de més de 200 quartons de patates. «De res pas més gust que de fer feina per defora. Que l'horatge, el vent i la serena em pegui per les galtes... El meu home davant davant, amb el tractor i jo, amb tres dones més, darrere darrere, arreplegant les patates, triant-les i llevant els terrossos», diu Joana.

El món â"o Mallorca, més ben ditâ" és mal d'entendre. N'hi ha que encara pensen la terra sense que les quarterades esdevenguin hectàrees amb finalitats urbanístiques i alhora â"cosa molt freqüent el dia d'avuiâ" no cauen en la temptació, com fan molts, de relacionar tot allò que és fora vila amb un passat gairebé mític i bucòlic. Aquestes tres dones basta es mirin les mans. Totes tres duen les ungles tallades arran.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris