muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

UM compleix 25 anys en un moment clau

L'aniversari arriba just abans de l'adéu de Munar en un congrés que determinarà el futur del partit

Dies després de la històrica victòria del PSOE a les eleccions generals del 1982 â"just avui es compleixin 25 anysâ" i d'una derrota de la UCD que avançava el seu procés d'autodestrucció, un grup de dirigents d'aquest partit a Mallorca encapçalat per Jeroni Albertí, Maximilià Morales i Pere J. Morey anuncià la seva intenció d'impulsar una formació que conservaria la ideologia centrista però que, a l'hora, incoporaria un component anomenat aleshores «regionalista». Era el naixement d'Unió Mallorquina (UM), que es presentaria oficialment al març de l'any següent amb la celebració del seu primer congrés.

En aquests 25 anys, el partit ha aconseguit, â"amb un sostre electoral de 6 diputats autonòmics en els primers comicis del 1983â" convertir-se de forma reiterada en la clau de la governabilitat institucional, assumint així una quota de gestió de govern, sempre important i de forma continuada, de forma especial al Consell de Mallorca i a partir de la presidència de Maria Antònia Munar, amb una calculada equidistància que li ha permès pactar tant amb la dreta com amb l'esquerra.

Ara, el partit es diposa a commemorar l'efemèride en un moment clau, just abans de la celebració d'un congrés en què Munar ja ha avançat el seu adéu i on el partit, a més de decidir el seu successor, haurà d'optar per quina ha de ser la seva estratègia de cara al futur. En principi UM es troba condicionada per la seva recent aposta per conformar governs de centreesquerra, amb uns acords, a més, dels que s'ha transmès que són de «llarga mirada», més enllà d'aquesta legislatura.

Els moviments per preparar la successió de Munar començaren just després de les eleccions del 27 de maig, encara que el partit no tractarà formalment la qüestió i prepararà el congrés fins després dels actes de l'aniversari. Els dirigents i la presidenta pretenen que es presenti una candidatura única i consensuada entre els diferents sectors del partit. No obstant això, hi ha dos clars corrents representats per Miquel Nadal (més conservador) i Miquel Ferrer (antic crític). La possibilitat d'un acord entre ells o una «tercera via» permetria una altra vegada l'equidistància.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris