nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:
14°

Defensar el rei i la monarquia, de qui?

Els grups reproven la crema de fotos però no donen suport a la moció presentada pel PP

És delicte cremar una fotografia del rei?, de qui s'ha de defensar realment la monarquia?, quins són els límits de la llibertat d'expressió en un Estat democràtic?, és el Parlament balear l'òrgan adient per pronunciar-se sobre això? No, aquestes preguntes no foren l'objecte principal del debat proporcionat ahir a la Cambra a partir de la moció del PP que pretenia que els diputats «reafirmassin» la seva lleialtat al rei, a la monarquia i als símbols constitucionals. Els portaveus dels grups que donen suport al Govern (PSIB, UM, Bloc -PSM-Verds i ExC) reprovaren durant la seva intervenció la crema de fotografies del rei Joan Carles que ha encès la polèmica arreu d'Espanya i motivava la proposta, però rebutjaren donar suport al contingut de la moció del PP per considerar que pretén crear «una polèmica artificial» amb finalitats electoralistes.

No obstant això la qüestió generà les intervencions i acusacions més dures que s'han sentit al Parlament des que començà aquesta legislatura. A l'apaivagada exposició de motius de Joan Huguet (PP) li replicà una de les acostumades intervencions del socialista Antoni Diéguez. El portaveu del PSIB no ajudà al debat desqualificant els populars en assegurar, entre d'altres coses, que «senten nostàlgia del seu Caudillo». L'afer entre la popular Esperanza Aguirre i el rei, intercedint la madrilenya pel periodista de la Cope, Federico Jiménez Losantos, que demana reiteradament l'abdicació del monarca, va ser una arma argumental amb què la resta de grups coincidiren en demanar al PP de quins detractors pretén realment defensar la monarquia, fent després «un drama» d'actes aïllats protagonitzats per grups minoritaris.

L'eivissenca Esperança Marí (ExC), apostà fermament per «despenalitzar els actes simbòlics anticonstitucionals» i considerà que en un sistema democràtic «la llibertat d'expressió és més sagrada que una institució com la monarquia, que una llei, o que la mateixa Constitució». «La Constitució reconeix drets però no els atorga», apuntà en aquest sentit el menorquí Eduard Riudavets (Bloc-PSM-Verds), que recordà que «són els jutges qui han de decidir si això és delicte, no els diputats d'aquesta Cambra».

Riudavets qüestionà tant els acords de la moció del PP com la seva exposició de motius, on la proposta dels populars aprofitava per censurar els «experiments suïcides basats en la idea de truncar la sobirania nacional, sota el pretext dogmàtic d'un suposada «capacitat de decidir» d'una comunitat, una província o un municipi». «Què pretenen mesclant això amb els atacs al rei?», es preguntà el menorquí.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris