nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Més d'un 93% dels ciutadans de les Illes Balears entenen el català

Una enquesta analitza la situació sociolingüística de tot el territori

Un 93'1 per cent dels residents a les Illes Balears entén el català. Aquesta xifra es desprèn d'un estudi sociolingüístic que fou fet públic ahir a Barcelona i que comprèn tots els territoris de parla catalana. Els percentatges de catalanoentenents i catalanoparlants de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra, Franja de Ponent, i la ciutat de l'Alguer, s'han obtingut a través de més de 20.000 enquestes telefòniques fetes durant els anys 2003 i 2004.

Les diferències entre territoris són clares. Les Balears se situen en el quart lloc després de la Franja de Ponent, Catalunya i Andorra. Els municipis de les demarcacions de Saragossa, Osca i Terol, que fan partió amb Catalunya, componen el territori amb un índex més elevat de persones que entenen i parlen el català. Per contra, té un dels percentatges més baixos de gent que el sap escriure. Les conclusions de l'estudi foren presentades pels responsables de Política Lingüística dels diferents territoris. Margalida Tous, directora general de Política Lingüística, hi assistí en representació de les Illes Balears.

«Aquest estudi és una eina bàsica perquè les diferents administracions d'arreu dels territoris poguem fer feina de manera conjunta per normalitzar l'ús del català», digué Tous. De moment, encara no s'han fet públiques quines iniciatives es duran a terme per prestigiar socialment l'ús de la llengua pròpia encara que, en paraules de Tous, «hi ha un clima d'entesa entre tots els representants per poder dur projectes endavant».

Tanmateix, cap representant polític del País Valencià assistí a l'acte.
En el seu lloc hi fou present Manuel Pérez Saldanya, vicepresident de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per Bernat Joan, secretari general de Política Lingüística de la Generalitat, «la cosa important que mostra el resultat de les enquestes és que la transmissió generacional de la llengua a territoris com Catalunya i les Illes Balears no s'ha trencat».

«Als enquestats "explica Joan" se'ls demanà: "Quina llengua parlàreu primer vós, a casa, quan éreu petit?" i "Pot indicar-me quina és la seva llengua?"».

«Tant a Catalunya com a les Balears el percentatge de persones que responen a la segona pregunta que la seva llengua és el català és superior al percentatge de persones que responen que el català fou la primera llengua que parlaren. Això, per tant, "diu el reponsable de Política Lingüística de Catalunya" mostra no només que la transmissió de pares a fills es manté, sinó que també, a l'edat adulta hi ha persones d'altres comunitats lingüístiques que adopten al català com a llengua d'identificació». En opinió de Bernat Joan, això demostra com aquells territoris que doten d'oficialitat les seves llengües pròpies fa que el seu percentatge de parlants augmenti.

En canvi, als territoris on això no succeeix, com són els municipis catalanoparlants d'Aragó, Catalunya Nord o la ciutat de l'Alguer, el nombre de persones que senten el català com la seva llengua d'identificació és inferior al nombre de persones per a les quals el català fou la primera llengua que aprengueren. Una altra dada que l'estudi posa de relleu és que un 78'6 per cent de la població del conjunt dels enquestats pensa que els parlars de tots i cadascun dels territoris conformen una mateixa llengua.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris