nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

El sector dels lactis està estancat per la manca de producció de llet

Prilac transforma milers de litres de llet a diari en productes lactis

Cada dia arriben a Prilac entre 8.000 i 10.000 litres de llet procedents de tres explotacions ramaderes de Campos i Llucmajor, «però aquesta producció no és suficient per abastir la demanda que tenim a l'Illa, principalment de formatge de llet de cabra, on la producció procedent de Campos no és suficient per nosaltres; per això hem de cercar la qualitat per sobre de la quantitat», així ho assenyalava Tomeu Adrover, cap comercial de l'empresa Prilac, Productors Illencs de Lactis.Aquesta empresa de productes lactis va néixer a finals de 2002 amb la participació del Govern, sota el mandat del Pacte de Progrés, que tenia un 33 per cent de l'empresa, mentres que la cooperativa de lleters de Mallorca i el Grup Fontanet tenien el 33 per cent restant. Després el grup Fontanet, actual propietari de l'empresa, es quedà amb tot el capital i ara són els responsables de la producció de formatge fresc, brossat, iogurt, llet formatjada, quefir i formatges curats i semicurats de vaca i cabra. Les vendes de 2007, a dia d'avui, ja han superat en la majoria de productes les del 2006, fet que suposa unes previsions de cara a final d'any molt positives, i en les quals sempre prima la qualitat per sobre de la quantitat.

L'essència de Prilac és, sense cap mena de dubte, el producte fresc, després si queda producció es destina al formatge semi, però de nou topen amb la falta de llet, i amb la dificultat per trobar més productors.Des de Prilac assenyalen que, després de cinc anys, l'empresa s'ha fet un lloc en el mercat illenc, tot i la dificultat que suposà introduir una nova marca en els inicis. Ara Prilac treballa amb més de 1.300 clients fixos, botigues d'alimentació, bars, supermercats o gelateries en són els clients.El sector del lactis tal vegada sigui un dels més complexos del món agrari illenc. La vaca, avui en dia, és considerada per molts dels propis productors un luxe, ja que per mantenir-les cal bestreure doblers d'altres llocs.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris