Bartomeu Sancho Morey (Ciutat, 1935) inicià la seva experiència a Cuba en 1958, integrant-se al Moviment 26-J, que derrocà Batista. Després, residí a diferents països esquivant la repressió franquista, fins que aterrà de nou a l'illa. A principis dels 90 tornà a Cuba amb la seva família.

" Per què tornà a Cuba?
" Llavors ningú donava res per ella. Deien que cauria com queien totes les repúbliques soviètiques. Però jo ho havia mamat i em negava a creure-ho. Allà sempre he treballat pel Govern, i mai he tengut ni un sol privilegi. Visc amb 400 pesos al mes, que només cobreixen les necessitats bàsiques. Econòmicament estava millor aquí, però som molt feliç.

" Com visqueren els cubans la notícia que Fidel estava malalt?
"A Cuba hi ha gent que n'està totalment en contra, però la majoria és fidelista. Hi ha gent que es queixa de moltes coses, però a l'hora de la veritat el defensen. Si la majoria estàs en contra, la revolució duraria pocs minuts: amb els EUA i els poders fàctics en contra, si el poble no hi estàs d'acord seria fàcil enderrocar la revolució. És de sentit comú!

"Què passarà quan mori Fidel Castro?
"Si Fidel mor i la revolució desapareix, és que alguna cosa no s'ha fet bé. Jo no som fanàtic i mai diria que el socialisme és irreversible. Com digué el mateix Fidel, la revolució és invencible des de fora, però de dins ens la podem carregar si no es combat amb força la corrupció.

"I què es comenta al carrer?
" Al carrer no hi ha culte cap a Fidel. Ell ha demostrat ser un fora de sèrie, hi estiguis o no a favor. Fidel ha arriscat la vida desenes de vegades, treballant des de primera línia quan hi ha hagut ciclons o invasions militars. No queda al seu despatx per després visitar la zona, s'arrisca com tothom, i això no ho fa cap altre president. La seva mort serà un cop dur, perquè no és un fals dirigent. La gent també admira la seva austeritat: a l'illa està prohibit fer estàtues, carrers o monedes dedicades a Fidel. Hi ha retrats a cases i parets perquè la gent els posa, però cap imatge la posa l'Estat.

" Qui succeirà Fidel Castro?
" Constitucionalment, si falta, el vicepresident assumeix el càrrec, que és Raúl, no per ser el germà com diu la premsa, sinó perquè féu tants mèrits en el 59 com Fidel. Ni l'altre germà de Fidel ni els seus fills són alts càrrecs. I quan se li esgoti el mandat, es decidirà a les urnes, on els cubans voten lliurement els seus representants. Just demà pots anar a Cuba i veure amb els teus ulls que no manipulen res. Es presenta qui vol, com féu el fill de Lisandro Otero, un dels més famosos dissidents, però tragué quatre vots. També es pot votar en blanc, i si t'abstens no passa absolutament res. L'índex de vot és espectacular, ronda el 95 %.

"Què fa que una petita illa pugui seguir immersa en aquesta revolució al segle XXI i a pocs quilòmetres dels EUA?
"Cuba militarment no té res a fer contra els EUA, però no la fan desaparèixer perquè no poden. El govern ianqui no té miraments per envair països. Però si a l'Irak , amb una societat dividida i un govern desprestigiat, no poden, a Cuba saben que suposaria un gran desastre.

"Què fa el govern cubà amb la dissidència?
"Per pensar o expressar-se a Cuba no s'ha tancat ningú. Els més famosos dissidents fan conferències als hotels més luxosos i no els passa res. Tanquen els terroristes jutjats, però això els mitjans eviten dir-ho.

"Què li fa pensar que la revolució sobreviurà?
"Cuba ja no està sola. Ara, a Amèrica llatina hi ha un gran corrent antineoliberal (Chávez, Morales, Correa, etc.). Els índex econòmics de Cuba es recuperen de la crisi dels 90. La corrupció és cada cop menor i, a més, el poble no vol tornar a ser una colònia dels EUA.