algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
10°

«Ens cal més temps per saber si els temporals són pel canvi climàtic»

El director de l'Imedea i el físic Víctor Homar analitzen les tempestes

La pregunta és: els fenòmens meteorològics que sofreixen les Balears aquests darrers dies són conseqüència del canvi climàtic? La resposta dels científics és prudent: «Encara no tenim sèries en el temps que ens permetin assegurar-ho» o «ens cal observar un període llarg per saber-ho». El director de l'Imedea (Institut Mediterrani d'Estudis Avançats), Joaquim Tintoré; i el també físic Víctor Homar, investigador a la Universitat de les Illes (UIB), coincideixen així en les seves conclusions.

Tintoré recorda que, segons «evidències científiques sòlides», el canvi climàtic pot provocar un increment dels fenòmens meteorològics extrems, com ara tornados, huracans o tempestes fortes. No obstant això, considera que, sense descartar-ho, no es pot afirmar que els temporals que han patit les Illes siguin els primers efectes del canvi climàtic.

L'altra qüestió que molts de ciutadans es plategen és si aquestes incidències meteorològiques seran habituals a partir d'ara amb la mateixa força. També és difícil predir-ho, assenyalen ambdós científics. En tot cas, a partir de la meitat i el final de segle podria ser així, si les previsions sobre el canvi climàtic i les seves incidències són certes.

Per poder analitzar totes les variables que permetin predir amb fiabilitat i garanties la freqüència i l'arribada d'aquests esdeveniments meteorològics, els centres d'investigació de tot el món realitzen una feina coordinada que es reflecteix en publicacions científiques. I, per altra banda, apliquen tota la tecnologia per iniciar aquestes sèries necessàries, destaca Tintoré.

Sense voler llevar ferro a la tempesta del 4 d'octubre o a l'aiguat de dimecres, sobretot per les conseqüències tràgiques que han tingut, Homar explica que són fenòmens habituals a les Balears i a la Mediterrània occidental durant la tardor. «L'aigua de la mar és calenta i l'aire que té per sobre és fred, i això provoca aquests fenòmens "indica". En alguns punts de la costa, els mariners, sobretot, estan avesats a veuere caps de fibló damunt la mar». Passa el mateix amb les pluges d'aquesta època de l'any. El físic recorda altres episodis, com les precipitacions fortes amb calabruix i amb tempesta elèctrica de l'any passat o el temporal de 2001. «Tot i així, sí que ha estat extraordinari que dos episodis de tanta intensitat s'hagin produït en tan poc temps i hagin afectat les mateixes zones, com Palma i els seus voltants. Dos dards en un mateix punt en qüestió de dies no és habitual», ressalta l'investigador.D'altra banda, Homar també assenyala que les dues tempestes viscudes, la del dia 4 i la tromba d'aigua de dimecres, són molt diferents. Aquesta segona ve associada a un fenomen anomenat «medicane», allò que seria un huracà mediterrani. Sense la intensitat d'un huracà però amb el mateix mecanisme físic que l'origina.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris