Pep Jiménez i la seva dona, Maria, hagueren de ser evacuats ahir migdia del seu cotxe pels helicòpters del servei d'Emergències, a causa de la torrentada.

"Vàreu arribar a passar pena?
"La meva dona i jo ens vàrem arribar a veure estrets. Anàvem de la part de s'Esglaieta cap a Esporles i quan vàrem ser a mitjan camí ens vàrem haver d'aturar. Tot nedava. Hi havia aigua pertot i no sabíem cap on havíem de prendre. Per uns moments em vaig pensar que no me n'arribaria a desfer...!

"Hi havia més gent?
"Na Maria i jo no érem tots sols. Allà hi havia més d'una vintena de persones enrocades talment com nosaltres. No podíem anar ni envant ni enrere. Això es produí en un lloc on falten devers quatre o cinc quilòmetres per arribar al poble. En aquest punt, com que la carretera fa una mica de pujadeta, l'aigua no hi pogué arribar. Més endavant, però, tot tornava a estar negat. Érem devers una vintena de cotxes.

"Quin temps vàreu haver d'esperar?
"Amb la nerviada que dúiem damunt, no us ho puc dir. Jo, però, crec que hi arribàrem a estar devers vint minuts. La meva dona passava molta de pena. Tot rajava.

"Quan us teméreu que uns helicòpters vendrien a cercar-vos?
"Quan els vàrem veure arribar. Com que el redol que no estava inundat era petit, no hi cabien tots els cotxes. Un parell de metres més avall, hi hagué gent que pujà damunt el capó dels cotxes i esperaren els helicòpters d'emergències.

"On us dugueren?
"No ens dugueren gaire enfora, just a la benzineria de l'entrada del poble. Allà era eixut. L'helicòpter hagué de fer cinc o sis viatges. De tot d'una carregava tres persones i tornava. Llavors, però, digueren que es pensaven que tornaria a ploure i per evitar riscs, feren que n'hi pajassin quatre amb cada viatge. Així reté més i en mitja hora ja no hi havia ningú que estigués exposat al perill.

"Quin era l'estat del torrent que passa per Esporles?
"El torrent anava ple fins a dalt. Jo crec que la gent de les cases que estan just a la vorera arribaren a estar amb el cor estret. Tothom quedava admirat de les branques i soques més gruixades que la força de l'aigua arrossegava per avall. Jo no som nat a Esporles, però fa molts d'anys que hi visc. No havia vist mai res d'igual.

"La cosa, però, acabà bé?
"Aquí hi ha una cosa a dir. I és que els joves del poble que són voluntaris de Protecció Civil feren una feina molt bona. Els hem de donar l'enhorabona. És coneixedor que els cursos i els tallers que fan són una cosa molt bona per al nostre municipi i per als pobles d'aquest redol. Si no hagués estat per ells, el poble no s'hauria recuperat tan aviat. Els hauríeu d'haver vists així com treien l'aigua dels soterranis d'Esporles.