algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

Les Illes pateixen un fort dèficit inversor en polítiques socials

El Consell Econòmic i Social presentà la memòria de l'any 2006

El pressupost que es destina a les Illes a polítiques socials és insuficient, i afecta matèries com la sanitat, l'educació o l'habitatge. Aquesta és una de les conclusions de la memòria de 2006 del Consell Econòmic i Social (CES) que presentà ahir el seu president, Llorenç Huguet.Aquest dèficit en polítiques socials es veu agreujat pel fort increment de població que han experimentat les Balears durant la darrera dècada. Així ho explicà la presidenta de la comissió social del CES, Eva Cerdeiriña, que reclamà a les administracions públiques un «esforç important» per millorar la dotació d'aquestes partides. Recordà que l'actual llei en vigor sobre serveis socials, de 1987, estima en un 6 per cent l'aportació «adequada» dels pressuposts per a aquesta matèria. Tanmateix, a Mallorca l'any passat només s'hi destinà un 4 per cent i a les Pitiüses, un 2 per cent. D'altra banda, entre les dades que recull la memòria destaca l'increment del 264'5 per cent del preu de l'habitatge des de l'any 1995, mentre que en el conjunt de l'Estat és del 180'8 per cent.

El CES constata la recuperació del creixement econòmic de les Iles, que l'any passat fou del 2'8 per cent, quatre dècimes més que el 2005. Tanmateix, encara es manté per sota de l'índex estatal, que va ser del 3'9 per cent. «El turisme i la construcció són els motors del creixement», assenyalà Huguet.Per illes, Mallorca va créixer un 3'1%, les Pitiüses un 2'1%, i Menorca registrà un creixement de l'1'5.

L'informe destaca que l'Arxipèlag manté estable el seu nivell de competitivitat, en relació amb els preus, enfront de les 21 destinacions mundials de sol i platja que en són directament competidores.Per altra banda, el CES subratlla que l'índex de pobresa, quant al nivell d'ingressos de les famílies de les Balears, se situa per sota de la mitjana general, un 4'37% de les llars enfront del 5'88% estatal. En canvi, les famílies de les Illes tenen una capacitat de despesa superior a la del conjunt estatal, un 6'89%, per sobre del 5'86 d'Espanya. No obstant això, el llindar a partir del qual es considera que una persones és pobra a les Balears és el més alt de l'Estat, 4.634 euros per adult, una xifra que dobla la d'Extremadura (2.780 euros), que és la comunitat que n'ocupa el darrer lloc.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris