algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Tres doblerades, dues catàstrofes i un hospital

Els primers cent dies d'Antich han mostrat un Govern amb 'tics' de l'anterior Pacte de Progrés

QUIM TORRES. Palma.
Després de la primera reunió amb UM, els socialistes ja intuïen que governarien les Balears. Més endavant veieren clar també que presidirien el Consell "cosa inesperada, diguin el que diguin ara" i que tendrien a les seves mans la batlia de Palma. Passaven pocs dies de les eleccions del 27 de maig, que llevaren la majoria absoluta al PP, i Antich ja era president in pectore sense haver estat el més votat. L'encara president en funcions, el popular Jaume Matas, abandonaria la política el 21 de juny. La presidenta d'UM, Maria Antònia Munar, li acabava de deixar clar que ell no era el seu president.

Amb Matas present, però absent, Antich fou investit president dues setmanes després, el 4 de juliol, i constituïa un Govern multicolor, que incloïa tres consellers d'UM i tres més del Bloc, la coalició creada pel PSM, Esquerra Unida-Els Verds i ERC. Sense temps d'estrenar el càrrec, va haver d'afrontar la primera catàstrofe: un mercant, el Don Pedro, s'enfonsava en aigües d'Eivissa i provocava un vessament de fuel. Gairebé cent dies després, n'hauria d'afrontar una altra: la tempesta que el 4 d'octubre arrasà part de Mallorca.

No calgueren catàstrofes perquè el nou Govern s'adonàs que el metro, l'obra insígnia del PP, s'inundava. Dues tronades d'estiu evidenciaren els defectes d'una infraestructura clausurada el 23 de setembre. Però si la natura no ha acompanyat el Pacte, sí que l'ha ajudat el 'germà gran': Madrid. En els cent primers dies d'Antich, s'han firmat dos importants acords: el conveni de carreteres, que implica l'arribada de 500 milions d'euros en deu anys per a noves carreteres de Mallorca i Menorca; i l'acord que compromet Madrid a invertir 2.800 milions d'euros a l'Arxipèlag en els set propers anys a través dels pressuposts generals de l'Estat. També en el capítol financer s'ha resolt el contenciós que mantenia el Govern Matas amb el central pel pagament del conveni de les residències. Ningú no ignora que la presència de socialistes als dos executius ha estat clau per desencallar qüestions que s'arrossegaven de la legislatura anterior. Amb tot, malgrat aquesta sintonia, els pressuposts generals han permès visualitzar també que Madrid no regarà d'inversions les Illes i alguns han volgut veure aquí que la capacitat d'influència d'Antich és limitada.

Però si hi ha un element que ha marcat els primers cent dies de presidència, aquest ha estat el de la ubicació del futur hospital de referència. El 3 d'agost, el Govern aturava les obres de Son Espases i es donava dos mesos per estudiar un canvi d'ubicació. Quan encara no havia passat un mes, es començà a percebre que l'hospital continuaria allà on era. I quan encara no n'havien passat dos, ja s'havia produït la primera protesta en contra de l'Executiu i aquest vivia la seva primera 'minicrisi'.

No passaria res, però en aquests dos mesos d'impàs el Pacte començà a mostrar els 'tics' de desconfiança entre els socis que llastraren l'anterior Pacte de Progrés: declaracions contradictòries, moviments dels socis a l'esquena d'altres socis... La decisió de Son Espases la prengué i la representà un gairebé lacrimogen Antich. Això, possiblement, el reforçà davant aquells que el veien «presoner dels minoritaris» "el Bloc escenificà que no era partícip d'aquesta decisió i no trencà res", però a costa de carregar-se una bandera, de decebre alguns dels seus i de demostrar una divisió del Govern que debilita el conjunt. El temps ho dirà i les eleccions generals estan a tocar.

UM, que havia sortit de la crisi de Son Espases sense el mínim desgast però també sense el mínim protagonisme, rematà la feina aquesta setmana obrint un altre front: presentava una proposta de llei del sòl al marge del Govern, que després va haver de retirar. Una altra mostra de desconfiança entre uns socis "UM i el Bloc" que mai es van seure a negociar el Pacte a la mateixa taula. Tres acords milionaris amb Madrid, dues catàstrofes i un hospital han marcat els cent primers dies d'un Govern que, fins ara, s'ha preocupat més per resoldre qüestions de l'anterior Executiu que a mirar cap endavant.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris