muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Xe, aquestos xiquets només saben fer maldats!

Mestres i professors del País Valencià són més d'un 50% dels ensenyants que exerceixen en algun dels centres de Balears, com l'institut de Formentera

«Xe, aquestos xiquets només saben fer maldats!», crida tot rient Patri Mulet (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, 1978), mestra d'Educació Primària, en entrar a la classe de la qual és la tutora, al col·legi públic Es Puig, de Lloseta.

Patri és valenciana i,com tants altres professionals de l'ensenyament originaris del País Valencià, ha triat les Balears per exercir el seu ofici i viure-hi.

«Però que roïns que sou! Va calleu i comenceu a treballar, que si no, m'enfade!» continua dient Patri, a les bones, als seus alumnes.
Aquest és el sisè curs que Patri treballa a les Balears. «Jo vaig venir per amor. Al meu company, que també és professor, li tocà fer classes a l'escola d'adults de Calvià. Llavors jo, de totes totes, també volia que em cridassin. I em cridaren. Em tocà l'escola del Puig de sa Ginesta, també a Calvià».

Patri té clar que vol quedar a Mallorca i exercir-hi la seva vida professional. Per això, ella i la seva parella compraren fa tres anys una casa a Lloseta mateix.

Un cas semblant és el de Jordi Méndez (Sueca, Ribera Baixa, 1975), qui també fa sis anys que treballa a Mallorca. Jordi, que és pedagog, ha fet d'orientador a un gran nombre d'escoles, que ell recorda amb tota casta de detall. Enguany li ha tocat l'institut Mossèn Alcover de Manacor.

«Jo, ja em quede aquí. Amb el temps que porte, ja hi he establit una xarxa de relacions socials i afectives que fa que ja no me'n vulga anar. A més, la meva xicona, que també és valenciana, hem comprat un pis a Inca», explica Jordi.

Vicent Tarrasó (Gandia, la Safor, 1977) té un altre parer. «Tot i que viure a Mallorca m'agrada, jo me'n vull tornar al País Valencià. La meva companya viu allà. Estem cansats de cada cap de setmana anar i venir. A més, ja ens hem comprat una casa allà», diu aquest professor de tecnologia del Mossèn Alcover.

Consuelo Cubel (Alfafar, Horta Sud, 1975), que des de fa dos anys també treballa al Mossèn Alcover, pensa el mateix. «Fa sis anys que sóc aquí i, encara que m'agrada, vull retornar al País Valencià».

Fa unes setmanes que, al setmanari El Temps, un periodista valencià definia aquest transvasament de professionals de l'ensenyament com «una autèntica diàspora». Allò cert és que, en alguns centres de les Illes, el professorat d'origen valencià suposa més d'un cinquanta per cent dels educadors. Aquest és el cas de l'institut de Formentera, on la majora dels professors són intrerins.

Sobre les possibles causes que motiven aquest fet, Vicent Pañego (Xàtiva, la Costera, 1971) diu que «al País Valencià les llistes estan tancades des de fa anys i a molts de professionals no els queda més remei que partir cap a les Illes o al Principat».

Una altra possible causa és l'elevat índex d'universitaris valencians, comparat amb el de Balears. «A València, cinc de cada deu joves van a la universitat. Aquesta xifra és molt més baixa a les Balears, que és una de les comunitats amb més pocs universitaris, percentualment parlant, de l'Estat», diu aquest mestre del col·legi Puig de sa Ginesta de Santa Ponça. «A València hi ha una gran tradició de mestratge. A casa meua som uns quants. Els meus pares ho són i la meva germana també», explica Vicent. Però per aquest xativí, unes de les causes principals és que la Generalitat valenciana té altres prioritats que invertir en educació. «A molts de centres de les comarques valencianes, en lloc de fer-hi ampliacions, es condensen les ràtios dels alumnes o bé improvisen barracons. I això fa que el professorat no augmenti», explica Vicent.

Un altre factor són els requisits lingüístics. La Conselleria d'Educació valenciana exigeix, a qualsevol ensenyant, el nivell mitjà de coneixements de català de la Junta Qualificadora de Valencià. Aquest títol equival al nivell C de les Balears. La diferènica és que al País Valencià es pot començar a fer classes sense tenir el títol. En aquest cas, es concedeix un termini d'un any perquè el professional se'l pugui treure.

Això suposa que mestres i professors de províncies espanyoles que no tenen coneixements de català competeixin per una mateixa plaça amb els valencians. Aquest és el cas de professionals de Múrcia o de Castella-la Manxa que, per proximitat, també hi estan interessats. Si ho miram des de l'altre camp, la presència dels valencians no és igualitària ni homogènia a totes les illes.

Els centres educatius de les Pitiüses són els que inclouen més valencians. Tant Eivissa com Formentera sempre han estat deficitàries en mestres. La poca tradició universitària dels joves pitiüsos, afegit al gran creixement demogràfic a causa de la immigració "amb el gran nombre d'infants i parelles joves que això implica" ha fet que Eivissa i Formentera hagin de dependre d'aquest contingent de professors.

El darrer boom demogràfic de Mallorca també explica aquest procés, encara que en menor mesura que a Eivissa.
El cas de Menorca és diferent. Des de sempre hi ha hagut una gran tradició d'estudiants de magisteri. Això, juntament amb el fet que l'illa no hagi experimentat un creixement demogràfic tan accelerat, ha fet que les qüestions educatives aquesta illa fos més autosuficient.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris