algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

«Els indis no celebram res el dia de la 'Raça', allò fou una massacre»

Carlos Villalba, de Solidaritat Equatoriana, parla del 12 d'Octubre

«El dia que els cossos dels dos equatorians, que moriren en l'atemptat de la terminal A-4 de l'aeroport de Madrid, varen ser repatriats es va fer un discurs institucional en llengua quítxua. Allò em va emocionar», explica Carlos Villalba Báez (Ambato, Equador, 1966), president de Solidaritat Equatoriana, una entitat associativa dels residents d'aquell país a les Balears.

Carlos no s'empegueeix de ser mestís. Ho diu amb la cara alta i, a més, en fa elogi. Aquesta presa de consciència, però, és un fenomen relativament recent als pobles de l'Amèrica Llatina.

«Al llarg de la història, "comenta Carlos" en molts de països com el mateix Equador, Veneçuela o Bolívia, sempre ens han governat unes elits criolles, descendents dels colonitzadors. Aquests clans, minoritaris, han governat d'esquena a la població índia. Basta posar-ne un exemple: a Bolívia es calcula que el grup humà format per indis i per mestissos suposa el 90% de la població. Fins fa pocs anys, però, no hi ha governat un indi com és Evo Morales».

Segons aquest activista dels drets indígenes en terra mallorquina, el fet que que les minories criolles els hagin governats fins ara suposa que, molts dels estats americans, és com si mai no s'haguessin independitzat de la metròpoli, Espanya. Els dirigents eren descendents directes d'aquells colonitzadors.

«Alguns dirigents només han fet servir el poble per enriquir-se i, mentrestant, els indis n'han patit les conseqüències», explica Carlos, mentre mostra una obra d'Oswaldo Guayamasín, el pintor del patiment dels indígenes.

«Veus "diu, tot assenyalant la pintura" els indis i els mestissos tornen magres i moren al mateix temps que els poderosos s'omplen la butxaca».

«Per això als indígenes mai no ens ha agradat celebrar el Dia de la Hispanitadt o de "la Raça", com es deia un temps. Nosaltres no hi cabem, dins aquesta festivitat. Què hem de celebrar, l'arribada dels espanyols amb la massacre indígena que això comportà?», es demana el president de Solidaritat Equatoriana.

«A nosaltres, no ens hi han volgut, en aquesta festa. Ara, però, les coses estan canviant. A Bolívia hi governa un indi, i a l'Equador i a Veneçuela, Correa i Chávez, que són mestissos. Aquests dirigents han fomentat que el 12 d'Octubre sigui una jornada de reflexió sobre el fet històric, i també un acte de dignificació per a tots els pobles prehispànics», explica.

«Fins i tot hi ha grups que demanen un acte de decència per part del Govern espanyol per mostrar les disculpes pel genocidi dels segles passats», comenta.

Carlos Villalba és conscient de la riquesa cultural i lingüística dels pobles d'Amèrica. «Hi ha qui reivindica un nació índia des de la terra del Foc, a la Patagònia, fins a Alaska, als EUA», afirma.

Així i tot, quan Carlos parla de la voluntat dels seus paisans per aprendre la llengua de la nova terra d'acollida, és a dir el català, els seus sentiments són contradictoris.

«És evident que l'aprenentatge del català entre els equatorians residents a les Balears és una cosa que s'hauria de fer sense imposicions. A més, aprendre llengües és una cosa que no va malament a ningú, és cultura», comenta aquest mestís.

Tanmateix, Carlos és del parer que perquè els aquatorians puguin aprendre català se n'haurien de fer classes especialment adreçades a ells, en horaris compatibles amb la seva jornada laboral. «Un immigrant no pot anar a classes un matí de dia feiner. I en molts de casos, tampoc no hi pot anar un horabaixa. Les classes de català haurien de ser els dissabtes o fins i tot els diumenges», assegura.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris