nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

De Son Dureta a Son Espases, un estira i arronsa de desset anys

La construcció del nou hospital de referència era una necessitat de la sanitat balear que s'arrossegà durant dues dècades i que ara ha obert ferida entre els socis del Govern de centreesquerra

El significat de Son Espases s'ha vist modificat del tot en pocs mesos. Fins al passat mes de maig, era el símbol de la mobilització ciutadana contra la destrucció del territori. Tots els partits progressistes feren bandera electoral de les demandes dels veïns del Secar de la Real. Passades les eleccions, però, l'herència deixada pel Partit Popular convertí el futur hospital en la font de la primera crisi en el Govern de centreesquerra. El 5 d'octubre, per molts dels seus votants, Son Espases esdevingué també font de desconfiança cap als partits progressistes.

En qualsevol cas, la història de l'hospital és també la història del fracàs de la reforma de Son Dureta. L'any 1990 es posà en marxa el pla director de Son Dureta per modernitzar el centre hospitalari, creat el 1955. La reforma que havia de culminar l'actualització de les infraestructures sanitàries s'aturà, però, l'any 2000.

Catalina Cirer, aleshores delegada de Govern, arribà a enviar les invitacions per a la posada de la primera pedra de l'esperada reforma el 6 de març del 2000. José Manuel Romay Beccaría, ministre de Sanitat i Consum del Govern de José María Aznar entre 1996 i 2000, confirmà la seva assistència a un acte que no s'arribà a dur a terme. Romay Beccaría fou substituït per Celia Villalobos al capdavant de la sanitat espanyola. L'equip de la nova ministra considerà, aleshores, que la reforma no era l'adequada i que calia refer de dalt a baix un projecte que ja acumulava 10 anys de retard.

L'any 2002 s'inicià amb el traspàs de les competències sanitàries. Entre les inversions, la consellera de Sanitat del Govern del Pacte de Progrés, Aina Salom, anuncià un pressupost de 108 milions d'euros per a la reforma de Son Dureta.

Nou hospital  

Amb vista a a les eleccions de maig del 2003, el PP inclogué en el seu programa electoral la proposta de construir un nou hospital. El canvi de color al Govern autonòmic suposà també la primera sentència contra la Real. Així ho anunciaren el president del Govern balear, Jaume Matas, la batlessa de Palma, Catalina Cirer, i la consellera de Sanitat i Consum, Aina Castillo. Mentrestant, les operacions de compravenda dels solars propers al monestir de la Real s'havien accentuat. Cort adquirí finalment Son Espases per 7'2 milions d'euros (pagà 27 euros per cadascun dels 248.891 metres quadrats de la finca), un preu molt superior a l'abonat en altres operacions semblants.

PP i UM impediren, l'abril del 2004, la creació d'una comissió parlamentària per investigar la compra dels terrenys.
Les mobilitzacions dels veïns afavoriren que, a principis de gener del 2004, Cort renunciàs a construir un polígon sanitari al costat del nou hospital per tal de protegir l'entorn rural del Secar de la Real. Més endavant, es rebaixà fins a cinc plantes l'edifici sanitari i la Direcció insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca anuncià la voluntat de protegir amb la declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC) el conjunt històric del monestir de la Real i els llits de les fonts de la Vila, d'en Baster i de Mestre Pere.

L'estiu del 2004, Elena Salgado, ministra de Sanitat, comunicà la intenció del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero de no finançar el futur hospital de referència de Balears. A més, el novembre del 2005, PSOE i PP votaren conjuntament al Congrés dels Diputats en contra que l'Estat finançàs la construcció d'un nou hospital en els terrenys de l'actual Son Dureta. Ambdues formacions vetaren així la proposició no de llei de Convergència i Unió, presentada a petició del PSM, que defensava la recuperació de l'antic projecte de l'Insalud vigent abans de la transferència de les competències sanitàries.

Vistiplau del Consell  

Dies després, Maria Antònia Munar, presidenta del Consell de Mallorca, garantí que el projecte de Son Espases continuaria endavant i assegurà que la institució insular no bloquejaria la iniciativa del Govern.

A la primavera del 2006, el projecte féu importants passes endavant i aconseguí el vistiplau de les comissions insulars de patrimoni, el març del 2006, i d'urbanisme. A principis del mes de juny, el pacte de governabilitat entre PP i UM féu possible que el Consell aprovàs la requalificació dels terrenys de Son Espases per fer-hi l'hospital.

Dos mesos després que el Consell Consultiu hagués avalat l'adjudicació de Son Espases a OHL, l'empresa de Villar Mir, el desembre del 2006 la consellera de Salut, Aina Castillo, anuncià que seria el grup d'empreses liderat per Florentino Pérez l'escollit per construir l'hospital amb un pressupost de 635 milions d'euros.

El gener del 2007, Cort atorgà la llicència d'obres per a la construcció del centre hospitalari i el Govern signà el contracte amb les empreses adjudicatàries. Els primers moviments al solar es realitzaren el 8 de febrer i significaren la destrucció parcial de diversos elements patrimonials declarats BIC. Malgrat que el Consell dictà la paralització temporal el 7 de maig, el Govern mantingué les obres en marxa.

La darrera esperança  

Les eleccions autonòmiques del 27-M desbancaren el PP del poder autonòmic i configuraren una nova majoria de centreesquerra. Durant la campanya electoral, les forces progressistes feren bandera de la defensa de l'entorn del monestir. Una vegada en el poder, però, l'element que havia estat font de la mobilització electoral esdevingué un problema per a l'Executiu progressista. Francesc Antich anuncià la paralització, durant dos mesos, del projecte del futur hospital de referència de la Comunitat, la qual cosa anà acompanyada durant aquest període d'un ball d'alternatives a la ubicació final. Divendres, la difícil decisió definitiva es féu pública i deixà el Govern de centreesquerra en una situació complicada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris