algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

«Els investigadors tendeixen a caure dins l'autocomplaença»

Guillem Mateu, o el camí cap a la ciència des de l'amor a la terra

FRANCESC GOST. Caimari.
Guillem Mateu i Mateu (Caimari, 1930) va estudiar Humanitats, Filosofia i Teologia, abans d'interessar-se per les Ciències Geològiques i doctorar-se en Biologia. Va treballar més de trenta anys a l'Institut Balear d'Oceanografia i fou un dels cofundadors de la UIB, de la qual és professor emèrit. És expert en Micropaleontologia, «l'abecedari imprescindible per entendre la naturalesa», segons la seva pròpia definició.

"De trescar per les muntanyes d'Escorca a estudiar microoganismes fòssils...
"Tot té relació. Els meus pares eren els amos d'una possessió i jo vaig començar a cercar fòssils de ben petit a Lluc, on era blavet. Allà venien sovint experts naturalistes a passar una temporada al monestir, i això va fer possible que jo conegués de primera mà la natura de la serra, acompanyat "entre altres" per Ramon Margalef, probablement el mestre de l'ecologia moderna d'àmbit mundial. La naturalesa és la meva passió des de petit.

"En el vostre cas, arriba a la ciència a través de l'estudi directe del seu entorn...
"És que jo veig la ciència com l'explicació normal d'uns coneixements que tenen molt a veure amb l'observació «in situ» de la natura viva, en estat pur, amb l'autenticitat amb què la veia un pagès de muntanya. Jo he mamat la naturalesa abans d'explicar-la com a professor a la universitat. A partir de la idea que aquesta no pot ésser una fàbrica de títols, sinó l'expressió d'una massa crítica, de persones que pensen lliurement, en un país de fenicis.

"És possible investigar a Mallorca amb garanties?
"Sobre això, deia Margalef, que sovint el problema no és de recursos materials, sinó d'una deficient actitud personal i social davant la investigació. De fet, molts d'investigadors no volen, no poden o no saben transmetre la il·lusió que genera accedir al coneixement i compartir-lo, potser massa ocupats com estan en el seu culte al títol, a l'acumulació mecànica de màsters i a guanyar un bon sou. La irrupció de la tecnologia moderna també ha susbtituït, en certa manera, l'esforç personal, tot i que, com va dir el savi «mai és tan gran un home com quan té un llibre damunt els genolls».

"El veig molt pessimista sobre l'actual paper de l'investigador a la nostra terra...
"No és una qüestió de pessimisme, però és evident que el problema dels investigadors a Mallorca és la tendència a caure dins l'autocomplaença i un cert elitisme; a més, a la nostra illa no hi ha, realment, molt per triar des del punt de vista acadèmic o intel·lectual, per la qual cosa el perill de caure dins un localisme endogàmic és molt alt. En relació a aquest punt, Margalef va definir el problema amb molta ironia en afirmar que aquí hi havia «molt soroll i poca ciència».

" Un investigador mai no pot perdre la curiositat?
" Si la perd, aleshores és un investigador mort i pot acabar essent un simple plagiador de les idees dels altres. Un bon investigador ha de tenir una curiositat infinita i una humilitat sincera, perquè el que ha de tenir clar és que no en sap gaire de quasi res i, a més, ha de dedicar temps i més temps a l'observació, al treball de camp, hores i hores de dedicació i estudi; si no, l'investigador és un simple manejador de dades.

"Una societat moderna pot progressar dedicant poca atenció a la feina dels investigadors?
" Una societat que comet aquesta errada està condemnada a la segona divisió; serà una simple importadora de coneixements. En el cas balear, no basta la feina que es fa a la UIB; s'haurien d'incrementar les línies d'investigació per potenciar el paper d'una institució que no pot renunciar, sota cap concepte, a ser el punt de referència per al coneixement i la investigació dins l'àmbit de les Illes Balears.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris